Resultats de la cerca

Es formà dins el cercle dels artistes que introduïren a Venècia, on pràcticament desenvolupà tota la seva activitat, el manierisme de tendència romana, toscana i emiliana Les primeres obres documentades Sant Sopar 1547 San Marcuola, Venècia, Lavatori dels peus ~1550 Museo del Prado, Madrid, Miracle de l’esclau 1548 Accademia, Venècia, mostren les característiques essencials del seu estil abundor d’artificis compositius i riquesa d’escorços i de perspectives sota el denominador comú d’un dinamisme trepidant, expressat amb tècnica llampant i, en particular, amb l’ús fogós del color i dels…

En pintura i dibuix és un intermedi entre el croquis i l’obra definitiva en escultura és un modelat preparatori a mida reduïda L’esbós té l’espontaneïtat que hom no troba en l’obra enllestida, especialment en l’art tradicional, en què els deixebles acabaven l’esbós del mestre Abans del Romanticisme hom considerava els esbossos com a obres menors de l’artista la crítica actual, tanmateix, els considera sovint molt més importants que l’obra definitiva Cal destacar-ne alguns d’artistes com Miquel Àngel, Rubens i Tiepolo

Se serviren magistralment d’aquest artifici els antics mestres venecians Ticià, Il Tintoretto, Il Veronese

Estudià a Itàlia, on rebé la influència de Ticià i del Tintoretto Pintor de retrats collectius, la seva obra, conservada sobretot al Rijksmuseum d’Amsterdam, representa un avenç en la composició respecte a la de Dirck Jacobsz

Deixeble de Francisco Rizi Hom destaca en les seves obres la preponderància donada al paisatge, a la manera de l’escola veneciana d’un Tintoretto La Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú ofereix una mostra completa del seu art

Jugà al Cibes, al Betània-Patmos, als equips madrilenys de l’Alcalá i el Real Canoe, on fou campeona de Lliga, i al Tintoretto, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió 1987 Formà part de la selecció catalana i de l’espanyola en diverses ocasions

Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres

Deixeble de FFloris, anà després a Itàlia, on treballà amb Tintoretto, de qui rebé una certa influència, com també de PAertsen Conreà especialment el retrat, temes religiosos i mitològics El seu estil acusa un cert manierisme De la seva producció cal destacar Sant Pau a Efes i Apollo i les Muses Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles

Format amb DMazza, viatjà a Venècia 1614 i a Roma, on copià obres de Ticià Accademia Carrara, Bèrgam El 1614 s’installà definitivament a Venècia, on desplegà una àmplia activitat Noces de Canà , 1622, Scuola di San Marco Circumcisió , 1629, Museo de Treviso, que significà el recobrament de les tradicions locals, en particular l’exaltació del color, bandejat aleshores pel manierisme de Tintoretto i els seus seguidors

Format amb GBellini i Giorgione, treballà a la Llombardia 1521-22, frescs de la Passió, catedral de Cremona, a l’Emília 1528, frescs de l’església de Madonna di Campagna, Piacenza i principalment a la zona del Vèneto Mare de Déu de la Misericòrdia 1515, a la catedral de Pordenone frescs de la catedral de Treviso 1520 i de l’església de San Rocco 1528-29, a Venècia, aquests destruïts Destacat representant del corrent manierista, el seu estil monumental i refinat anuncià l’art d’Il Tintoretto