Resultats de la cerca

La primera dada coneguda de Zorita és del 1578, any en què vivia a València i fou nomenat mestre de capella de la catedral de Tarragona Es mantingué en el càrrec almenys fins el 1589 Mentre fou actiu a Tarragona, publicà un llibre amb trenta-dos motets a quatre veus i vint a cinc veus titulat Liber primus Motectorum Barcelona, 1584 Aquesta edició constitueix un dels escassos exemples d’impressió de música a Barcelona i és l’únic llibre de motets publicat durant el segle XVI en aquesta ciutat També se n’han conservat altres obres en versions manuscrites, un credo a quatre veus i una Salve…

Amb la seva parella, Glòria Sanz, foren els primers que competiren professionalment a l’estranger, quan aquí encara no se celebrava cap certamen El 1988 creà l’escola de ball que porta el seu nom, al barri de Gràcia de Barcelona, centre pioner en l’ensenyament dels balls de saló a l’Estat espanyol Organitzà els primers campionats de ball a Catalunya quan encara no hi havia l’Associació Espanyola de Ball Esportiu i de Competició També exercí de jutge internacional, tant en competicions amateurs com professionals

Dins el seu terme es troba la central elèctrica nuclear d’Almonacid de Zorita inaugurada el 1968, té una potència neta de 153 000 kw i una producció anual de mil milions de kw/hora

El terme s’estén a la vall mitjana del Bergantes, al qual aflueixen diversos barrancs El territori és molt muntanyós mola de Palanques, al SE serra de Millà, 949 m alt, a l’W El sector forestal pinedes és important muntanyes del Racó de Binabé, obagues de SantPere i de Sant Marc, barrancs de la Mare de Déu i de les Canaletes, etc, fins a superar les 3000 ha Al secà hom conrea 600 ha de cereals, algunes extensions de vinya i patates Al regadiu hi ha 108 ha destinades a les hortalisses i arbres fruiters Una gran part de les terres de conreu són, de fet,…

El 1945 creà amb la Compañía Sevillana de Electricidad i Hidroeléctrica Española l’empresa Saltos del Guadiana Construí la primera central nuclear de l’Estat espanyol, la de Zorita El 1970 es convertí en Unión Eléctrica El 1982 es fusionà amb Fuerzas Eléctricas del Noroeste —Fenosa— i prengué la denominació Unión Eléctrica Fenosa fins que el 2001 la canvià per l’actual Unión Fenosa Té centrals tèrmiques a conques fluvials, centrals tèrmiques de carbó, tèrmiques de fuel i tèrmiques d’energia nuclear Durant la dècada dels noranta diversificà la seva activitat dintre del sector…

És un dels representants més importants de l’arquitectura castellana de la postguerra, situat en la tradició de FLloyd Wright i Alvar Aalto Formà part del grup El Paso Les seves obres més importants són la fira de mostres de Gijón, el conjunt turístic i poliesportiu de Valcarlos Navarra, la Biblioteca de Cultura Hispànica de la Ciutat Universitària de Madrid, el collegi major universitari i dos convents a Salamanca, la casa de cultura de Vitòria i el centre de dades de l’Instituto Geográfico Nacional de Madrid Ha urbanitzat un poblat per a la central nuclear de Zorita de los…

És un relleu format per roques calcàries del pontià que baixen cap al S des d’una altitud de poc més de 1 000 m fins als 750 m molt dissecada per la penetració del Tajo, el Tajuña i els seus afluents, forma un conjunt de páramos, relleu tabular, i valls d’erosió Al marge septentrional, en contacte amb el Sistema Central, l’erosió ha format un relleu més variat sòl de materials detrítics amb altures que ultrapassen els 1 000 m A l’E, l’anticlinal secundari de la serra d’Altomira és travessat epigènicament pel Tajo i pel Guadiela cavant congosts que han estat aprofitats per a la construcció…

Els romans hi arribaren el 218 aC i tingué un paper clau durant l’època de la conquesta romana d’Hispània segles II-I aC August creà una nova divisió provincial, arran de la qual Tarragona esdevingué capital de la província Citerior i experimentà una gran transformació La monumentalitat de la ciutat romana hi és encara apreciable No hi ha constància documental de quan fou creat el bisbat La primera notícia sobre un bisbe data del segle III, en concret del 257, any en què un bisbe anomenat Fructuós fou ajusticiat pels romans durant la persecució dels cristians Al llarg del segle V caigué en…