Resultats de la cerca

Sovint hom aplica erròniament aquest terme als nacionalistes bascs políticament més radicals per contraposició al nacionalisme moderat

Fundat el 1930 com a escissió aconfessional del Partit Nacionalista Basc , els anys de la República mostrà una tendència nacionalista centrista Integrat en el Front Popular, el franquisme el sotmeté a una dura persecució, i durant aquest període es radicalitzà i s’aproximà a l’independentisme d’esquerra Inscrit com a partit polític legal el 1977, des del 1978 fins el 2001 formà part d' Herri Batasuna , bé que no arribà a fusionar-s’hi mai Reactivat el 2007 per l’esquerra nacionalista basca procedent de la illegalitzada Batasuna , concorregué a les eleccions municipals i forals del maig del…

En el congrés celebrat a Bilbao, el líder abertzale Arnaldo Otegi és elegit coordinador de Bildu, la principal formació independentista basca, amb el 84% dels vots En aquest congrés, també es decideix la integració en un partit polític de les quatre formacions que fins ara constituïen una coalició electoral Sortu, EA, Alternatiba i Aralar

El Tribunal Suprem espanyol anulla la sentència del cas Bateragune que condemnava el líder Arnaldo Otegi i quatre polítics més de l'esquerra abertzale per pertinença a organització terrorista L’anullació és conseqüència de la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans del novembre del 2018 contra el Suprem per la manca d’imparcialitat en el judici i en la jutge que els va condemnar

Rafael Díez Usabiaga, històric dirigent independentista basc, és rebut per centenars de persones quan surt de la presó de Dueso Santoña, Cantàbria És el darrer dels dirigents entre els quals hi havia Arnaldo Otegi alliberat després de complir condemna des del 2011 per impulsar la nova esquerra abertzale després de la illegalització de Batasuna i del trencament de la treva d’ETA amb l’atemptat a Barajas El mateix dia se celebra un acte de rebuda a Lasarte

El ple del Tribunal Constitucional anulla la sentència emesa l’any 1997 pel Tribunal Suprem contra Herri Batasuna pel delicte de collaboració amb banda armada i per la difusió d’un vídeo de propaganda d’ETA i ordena la posada en llibertat dels 22 membres de la Mesa Nacional de la coalició abertzale L’antiga cúpula d’HB va estar en presó preventiva entre el febrer i l’abril del 1997 i, un cop condemnada a set anys de presó, des del desembre del 1997, surt en llibertat l’endemà mateix

Formació política vinculada al sindicat abertzale LAB, creada just abans de les eleccions basques del 2005 per a ocupar l’espai de Batasuna , que no s’hi podia presentar pel fet d’estar illegalitzada Amb una llista electoral formada per persones sense experiència parlamentària, aconseguí 9 escons Propicià l’elecció de Juan José Ibarretxe com a lehendakari , en prestar-li dos vots en la sessió d’investidura El febrer de 2008 fou suspès de l’activitat durant tres anys pel jutge Baltasar Garzón per considerar que formava part de l’entorn d' ETA , i al setembre fou illegalitzat pel…

Llicenciat en filosofia i lletres, al final dels anys setanta ingressà en l’organització ETA La policia el vinculà a diverses accions terroristes sense morts, com el segrest del polític de la UCD Javier Rupérez, el de l’empresari Luis Abaitúa i l’intent de segrest del polític del Partido Popular Gabriel Cisneros El 1981 abandonà ETA-politicomilitar, que es dissolgué, i ingressà a ETA-militar Fugí a França, on residí fins que fou detingut i extradit el 1987 Dos anys després comparegué davant la justícia i fou condemnat pel segrest d’Abaitúa a sis anys de presó, però fou absolt pels de Rupérez…

La seva creació tingué com a motiu immediat les elccions generals espanyoles del 20 de novembre de 2011, en les quals emergí com la primera força del País Basc amb 6 diputats més 1 per Navarra 7, en total, mentre que al senat obtingué 3 escons, tots de Guipúscoa La seva fundació s’inscriví en la creixent tendència de l’esquerra abertzale a marginar ETA i a adoptar explícitament vies democràtiques i de renúncia a la violència per a l’assoliment de la independència, seguint les directrius de l’acord de Gernika del 25 de setembre de 2010 Constituïda poc després del comunicat d’ETA…

El judici tingué lloc del 3 al 9 de desembre de 1970, en condicions jurídiques molt precàries i amb greus dificultats per als defensors —entre els quals figuraven J Solé i Barberà, F Letamendía, G Peces Barba, JM Bandrés i M Castells—, i originà una sèrie de protestes arreu d’Europa i de l’Estat espanyol manifestacions, cartes dels bisbes bascs i del de Barcelona, tancada de 300 intellectuals catalans a Montserrat, vaga general al País Basc i mobilitzacions obreres en altres indrets, segrestament per ETA del cònsol alemany a Sant Sebastià, etc alhora els processats feren una defensa política…