Resultats de la cerca
Es mostren 443 resultats
Acuña
Una de les famílies més importants de la península Ibèrica per la quantitat de mayorazgos que li recaigueren, pels títols nobiliaris que acumulà i pel nombre de càrrecs elevats que ostentaren molts dels seus membres.
Senyors de Cunha Alta, localitat prop de la Serra da Estrêla, a Portugal, prengueren aquest nom a la primera meitat del s XIII La línia major de la casa s’establí a Castella al final del s XIV i rebé el comtat de València de Don Juan Al s XV les principals línies establertes per tot Castella i per Navarra deixaren l’apellatiu d’Acuña per raons de vinculació i adoptaren els de Carrillo de Toledo, Pacheco, Peralta, Téllez-Girón i Fernández de Velasco A Portugal, unes branques, que continuaren anomenant-se da Cunha , reberen els comtats d’A Cunha, de Vilanova, de Povolide i de São…
tritó
Grup de tritons del frontó del temple d’Atena
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó.
Adoptaren el nom del déu marí Tritó
fluidal
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura que presenten algunes roques eruptives en les quals els cristalls o micròlits aciculars són orientats segons les inflexions dels corrents de la lava.
Alguns gneis i d’altres roques metamòrfiques tenen una estructura fluidal, produïda per l’orientació parallela que adoptaren llurs elements quan foren sotmesos a grans pressions
Roger de Lloria
Forma que adoptaren com a cognom els membres d’alguna línia del llinatge Lloria
.
iod
Lingüística i sociolingüística
Denominació presa de la desena lletra dels alfabets fenici i hebraic, que serveix per a indicar la i semiconsonant (j) i també la semivocal (i).
Els grecs, amb el nom de ιῶτα, l’adoptaren per a anomenar la lletra I En les llengües de la Romània, el seu tractament fonètic ha originat diverses inflexions
La Carmagnole
Història
Cant revolucionari francès, compost i difós a París a partir del 1792.
El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella
Grup dels Cinc
Música
Grup musical rus (anomenat Magučaja Kučka, ‘poderós petit grup’) constituït el 1860 a Peterburg, integrat per Balakirev, K’ui, Borodin, Rimskij-Korsakov i Musorgskij, a fi de continuar l’obra de depuració de la música russa iniciada per Glinka i Dargomyžskij.
Balakirev en fou el creador i animador Propugnaren el “retorn a la terra”, atrets per la riquesa del folklore rus, i adoptaren una actitud de combat contra l’academicisme i el cosmopolitisme de tendència occidental Llur màxima activitat fou en 1860-71
Minamoto
Nom de diverses famílies japoneses l’origen de les quals es remunta, al s X, a un membre de la família imperial.
Per diferenciar-se entre ells, els diversos clans Minamoto, que foren deu, adoptaren sovint com a sobrenom el nom de la localitat on residien Un d’aquests clans, després d’una gran rivalitat amb la família, també imperial, dels Taira, fundà el 1185 el shogunat de Kamakura
melquita
Cristianisme
Membre de les comunitats cristianes del Pròxim Orient que, en les lluites cristològiques entorn del monofisisme, romangueren fidels al concili de Calcedònia i a l’emperador (el nom melquita prové del siríac mlek, malko, ‘rei’).
Posteriorment aquests cristians adoptaren també el ritu bizantí de la capital imperial, de primer en llengua siríaca a Síria i a Palestina, posteriorment en grec i, finalment, en bona part, en àrab Generalment hom reserva el nom melquita per als catòlics d’aquesta tradició, més que no pas per als ortodoxos
agonitzant
Cristianisme
Religiós que té per missió d’auxiliar els moribunds.
Hi ha diversos instituts fundats dins l’Església Catòlica amb aquesta finalitat El més antic sembla ésser el format pels Germans de la Mort, fundat al començament del s XIII a Hongria, a Àustria i a Polònia al final del mateix segle adoptaren la regla augustiniana i s’escamparen arreu d’Europa