Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
afgà | afgana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment al centre, el sud i l’est de l’Afganistan, on és anomenat, també, paixtu i on constitueix el grup ètnic més nombrós.
Els afgans, alts i de pell clara, també habiten les zones veïnes del Pakistan on són anomenats pathans i de l’Iran De vida nòmada o seminòmada,es dedican a la ramaderia camells, ases, alguns cavalls, són de religió musulmana
Rāmpur
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Uttar Pradesh, Índia, a la conca del Ganges.
És mercat de grans, canya de sucre, cotó i tabac Antiga capital d’un principat afgà
Muḥammad Šhāh
Història
Gran mogol de l’Índia (1719-48).
Net de Bahādur Shāh I, després de la invasió de Pèrsia per Nādir Shāh 1739 l’imperi del Gran Mogol anà desintegrant-se, fins que l’afgà Aḥmād Shāh Durrānī l’anorreà
durranita
Història
Individu d’una tribu d’Afganistan.
A partir del 1747, que ocupà el tron afgà Aḥmad Shāh dit Durrānī “perla de les perles”, els membres de la tribu abdalita a la qual pertanyia anaren substituint aquest nom pel de durranita
Sayyid
Història
Dinastia musulmana establerta al Panjab i a Delhi (1414-51).
Dinastia dels Sayyid Durant el govern de Mubārak Shāh, el territori del soldanat s’expandí a Multan i Lāhaur El darrer sobirà, poc interessat pels afers de govern, cedí el poder a l’afgà Bahlūl Lōdī
Shāh Mūr Swatī
Història
Senyor del Caixmir (1334-39).
Fou un aventurer musulmà d’origen afgà que entrà al servei del sobirà hindú Sinha Deva i que, sota el nom de Shams al-Dīn, es constituí amo del país L’entronització de Shāh Mūr Swatī i dels seus descendents significà la islamització del Caixmir
Bahāwalpūr
Ciutat
Ciutat del Pakistan, a la vora del riu Sutlej.
És mercat agrícola i nucli industrial indústria tèxtil i de sabó Fou capital del principat homònim, que s’alliberà del domini afgà a la fi del s XVIII Al principi del s XIX els sikhs i els britànics li reconegueren la independència Des del 1947 forma part del Pakistan
Shēr Shāh
Història
Nom amb què és conegut el sobirà musulmà de l’Índia Farīd al-Dīn.
D’origen afgà, governà l’Índia septentrional i encapçalà la dinastia surita Sostragué temporalment al gran mogol Humāyūn la major part de l’Hindustān 1540-43 El seu mausoleu octogonal a Sāsāran, bastit al mig d’un llac, i la mesquita que féu construir a Dehli són de les millors mostres de l’art islàmic a l’Índia
Turquestan
Història
Regió històrica i geogràfica de l’Àsia central, habitada per pobles turcs, compresa entre la mar Càspia a l’W, les estepes siberianes al N, les muntanyes d’Altai i el desert de Gobi a l’E i les serralades de l’Hindu Kush, del Pamir i del Kunlun al S.
Convencionalment hom el divideix en el Turquestan occidental o rus comprèn els actuals estats del Turkmenistan, del Kirguizistan, de l’Uzbekistan, del Tadjikistan i la part meridional del Kazakhstan, el Turquestan oriental o xinès zizhiqu de Xinjiang Uygur i el Turquestan meridional o afgà part septentrional de l’Afganistan Per la seva situació geogràfica, enmig de les rutes comercials que unien la Mediterrània amb l’Extrem Orient, la regió sofrí un continuat encreuament de cultures i d’invasions Al segle X s’inicià la penetració de l’islam a partir de la Transoxiana Durant el…
Caixmir
Confluència dels rius Indus i Zaskar, a la regió de Ladākh (Caixmir)
© Fototeca.cat
Regió
Regió del subcontinent indi dividida entre l’Índia (Jammu i Caixmir), el Pakistan (Azad Kashmir) i la Xina.
La geografia Àrea de relleu complicat, hom hi distingeix, de NE a SW, sis subregions les muntanyes del Karakoram, amb nombrosos cims de més de 7000 m la vall de l’ Indus , que corre en direcció SE-NW i baixa de 4200 m fins a 1200 les muntanyes de l’ Himàlaia , que s’estenen parallelament a la vall de l’Indus la vall del Caixmir , conca alluvial d’uns 130 km de llargada i 40 km d’amplada, drenada pel riu Jhelum i amb centre a la ciutat de Srīnagar les muntanyes del Pir Panjal, que atenyen 4500 m i una part de la plana del Panjab Mentre que a les muntanyes altes predominen el clima i la…