Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
saltar a corda
Jocs
Joc que consisteix a fer voltar, enlaire i a l’alçada d’una persona, una corda sostinguda pels extrems i a saltar-la cada vegada que toca a terra.
Pot fer girar la corda la mateixa persona que salta agafant-ne un extrem a cada mà, o bé dues altres persones agafant-ne un extrem cada una
baiard
Tecnologia
Aparell format per dues vares llargues i paral·leles, unides per diferents travessers que formen una plataforma al mig, que serveix per a transportar, a pes de braços, cossos humans o objectes d’ús rústic.
Ha d’ésser portat per dues o quatre persones, una o dues per cada cap, agafant-lo per l’extrem de les vares o braços
banda de Möbius

Banda de Möbius
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície d’una sola cara que resulta d’unir a l’espai dos costats oposats d’un rectangle abcd, de manera que a i b coincideixin amb c i d, respectivament.
Fou ideada per A F Möbius Hom la pot construir agafant una cinta plana, torçant 180° un dels extrems i ajuntant-lo, seguidament, amb l’altre extrem
sirena
Heràldica
En heràldica, figura imaginària meitat dona meitat peix.
Generalment hom la representa pentinant-se amb la mà dreta i amb un mirall a l’esquerra Hom troba sirenes bicaudades, i en aquest cas són representades agafant amb la mà cadascuna de les cues
platerets
Platerets
© Fototeca.cat
Música
Instrument musical de percussió.
Consisteix en dos plats metàllics que hom fa xocar l’un contra l’altre, agafant-los, un cada mà, mitjançant una nansa central de corretja o corda, o bé mitjançant un mecanisme accionat per un pedal
Unificación Club de Futbol Santa Perpètua
Futbol
Club de futbol de Santa Perpètua de Mogoda.
Fou fundat el 2002 agafant el relleu del CF Santa Perpètua 1967, que havia arribat a primera territorial, la UD Mogoda 1978 i el CF Ciudad Jardín La Florida 1986 Anteriorment havia existit el Santa Perpètua FC 1914 S’entrena al camp municipal de la població i té equips en totes les categories de futbol de base i una secció de futbol femení
joc del rescat
Jocs
Joc en el qual es formen dues colles adversàries, arrenglerades en un dels dos costats oposats d’un camp rectangular.
Cada jugador, quan ho creu convenient surt de la filera i penetra al camp Quan s’hi troben dos adversaris, el qui ha entrat darrer fa presoner l’altre agafant-lo o només tocant-lo El presoner ha de restar immòbil allà on ha estat tocat, fins que un dels seus companys aconsegueix de tocar-lo sense ésser atrapat per cap adversari, i aleshores el presoner resta rescatat
DivX
Format de vídeo per a ordinador que permet emmagatzemar una pel·lícula sencera en un CD de 650 MB amb una qualitat superior als formats VCD i SVCD.
Es començà a desenvolupar com un format per a la transmissió multimèdia a internet, MPEG4, però no prosperà per la mida dels fitxers generats Posteriorment, agafant com a base el còdec de MPEG4 de Microsoft, s’elaborà la primera versió 311 de DivX, que comercialitzà l’empresa DivXNetworks Molts reproductors domèstics de DVD admeten aquest format Després de la comercialització del còdec, en prosseguí el desenvolupament lliure i es generaren versions com XVID o 3DIV
Banque Nationale de Paris
Entitat bancària francesa constituïda el 1966 com a fusió de la Banque Nationale pour le Commerce et l’Industrie (constituïda l’any 1932) i el Comptoir National d’Escompte de Paris (constituït l’any 1848), amb la qual cosa esdevingué el primer banc de la CEE pel volum dels dipòsits amb 86 595 milions de dòlars EUA el 1968 i el tercer banc del món capitalista.
Disposa de més de 2 000 sucursals i agències a França Directament, mitjançant una sucursal, o indirectament, a través de filials i participades, està situada a les principals capitals del món Té una especial importància la seva xarxa a les antigues colònies franceses de l’Àfrica i territoris francesos d’ultramar A l’Estat espanyol hi entrà per compra de la Banca López Quesada 1981 al Fons de Garantia de Dipòsits, agafant el nom de BNP España
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina