Resultats de la cerca

Mercat agrícola de l’Agenès fruita i vinya i nucli comercial i industrial fertilitzants i productes farmacèutics Seu episcopal, té una catedral, en part romànica i en part gòtica És la civitas Agennesium , esmentada des del segle IV Des del segle IX fou capital del comtat d'Agenès

Cursà estudis a Pàdua i ingressà a l’orde dels dominicans Participà en les guerres d’Itàlia al costat dels francesos, i durant la presa de Milà es veié forçat a una etapa de vagabunderia i inestabilitat Per fi, traslladat a França, Enric II el féu bisbe d’Agen, la qual cosa li permeté de lliurar-se plenament a l’activitat literària D’entre les seves obres, alguna de les quals en llatí, destaquen el Canzoniere 1544, que imita Petrarca, i sobretot les dues-centes catorze Novelle 1554-73, cadascuna precedida d’una lletra dedicatòria que permet de conèixer detalls quotidians de la…

Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol

Comtat des del segle IX, pertangué, com la resta del ducat d’Aquitània, del qual formava part, als comtes de Poitiers, als Plantagenet 1152 —després reis d’Anglaterra— i als comtes de Tolosa 1196 Durant la croada contra els albigesos, l’Agenès fou ocupat per Simó de Montfort 1212 la ciutat d’Agen, que es mantingué en l’ortodòxia catòlica, acollí Simó abans que aquest ataqués Pena d’Agenès, cap i clau del comtat Del 1259 al 1444 fou un punt de fricció entre les corones de França i d’Anglaterra del 1360 al 1444 estigué sotmès de nou al rei d’Anglaterra, però fou, finalment, incorporat a la…

Després de les seves primeres novelles es decantà per les narracions de gènere naturalista i s’inspirà en la situació social de la dona i en els costums amorosos de les classes mitjanes o elevades Les demivierges , 1894 Lettres de femmes , 1897 Les Don Juanes , 1922, etc Membre de l’Académie Française 1909, en els seus darrers escrits desenvolupà un moralisme accentuat

Començà la seva activitat literària amb escrits 1531 i 1536 contra el Ciceronianus d’Erasme de Rotterdam És important el seu De causis linguae latinae 1540, primer intent científic de gramàtica llatina, i la Poetica 1561, basada en els principis aristotèlics

Doctorat per la Universitat de París 1983, és conegut per haver estat el primer en collaboració amb P Grangier, G Roger i J Dalibard a comprovar experimentalment les desigualtats de Bell i així resoldre la paradoxa establerta per Einstein, Podolskij i Rosen sobre la completesa de la mecànica quàntica experiment d’Aspect Posteriorment ha treballat en el refredament d’àtoms, i el seu grup fou el primer a aconseguir la condensació de Bose-Einstein d’heli metaestable És director d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Ha rebut els premis Servan de l’Acadèmia de…

Participà en l’expedició del capità Nicholas Baudin a Nova Holanda l’actual Austràlia i recorregué les illes de l’oceà Índic Exiliat de França per quatre anys, publicà una Géographie de la péninsule ibérique 1818 El 1829 fou encarregat de la direcció de l’expedició científica francesa a Morea, i el 1839 participà en una expedició a Algèria

Oficial de la marina, participà en l’expedició de Suez 1956 Parallelament a la carrera naval, estudià lletres a l’École Normal de París i el 1955 guanyà el concurs per a l’ensenyament públic superior agrégation en filosofia L’any 1968 obtingué el doctorat en lletres amb la tesi doctoral Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques Professor d’història de les ciències a la Sorbona des del 1968, on desenvolupà la carrera acadèmica, fou influït per Leibniz, Auguste Comte, Henri Bergson, Gaston Bachelard i pels debats amb Michel Foucault i amb René Girard durant les estades com a…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València entre el 1924 i el 1928 i feu el doctorat a Madrid El 1930 fou nomenat professor auxiliar de la Universitat de València, on exercí d’ajudant del catedràtic Lluís Pericot , amb el qual havia collaborat en algunes excavacions en el marc del Servei de Prehistòria de la Diputació de València Pertanyent a la generació d’universitaris valencianistes dels anys trenta, exiliat el 1939, desenvolupà una important tasca divulgativa sobre qüestions culturals i nacionals relacionades amb el País Valencià Com a historiador, inicià una…