Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
aira
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les gramínies, anuals, de fulles curtes, tija prima, i flors agrupades en panícules fluixes.
Viuen en sòls arenosos o pedregosos
Eva Arias Aira

Eva Arias Aira
Jordi López Dot
Atletisme
Atleta.
S’inicià en la pràctica esportiva al Club ADAS de Valdeorras i posteriorment fou membre del Club València Terra i Mar Guanyà en 1500 m la medalla de plata en pista coberta i la de bronze a l’aire lliure al Campionat d’Espanya 2005 i la medalla de plata a l’aire lliure 2006 El 2007 aconseguí la tercera posició del Campionat d’Espanya a l’aire lliure, del Torneig de Federacions i de la Copa de la Reina en 3000 m obstacles També fou en dues ocasions campiona de Catalunya de 3000 m obstacles 2008, 2009
Grup 2C
Arquitectura
Nom amb el qual hom designa un grup d’arquitectes catalans i espanyols que recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la ‘‘Tendenza’’.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch
vescomtat de Tursan
Història
Territori del ducat de Gascunya travessat per l’Ador al sud de Mont de Marsan i flanquejat per la Chalossa i l’Armanyac.
Format al final del s X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del s XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira
esguitós | esguitosa
De mal geni, que s’aïra fàcilment.
El Món
Periodisme
Diari digital en català creat l’any 2006.
Es publicà amb el nom d’ El Singular fins el setembre del 2015, que canvià el nom per l’actual Íntegrament gratuït, aquest any es reestructurà i constituí un grup de diaris la capçalera central del qual és El Món D’orientació generalista, dona una clara prioritat a la informació política catalana El grup inclou també altres diaris temàtics i d’informació local, entre els quals hi ha Tot Barcelona , Món Terrassa , Vadegust , dedicat als productes de proximitat, Vadevi i Balears Vadevi , dedicats a la informació enològica, Món Planeta i Món Esport , a més de diversos projectes locals i…
literatura argentina
Literatura
literatura llatinoamericana escrita en llengua castellana pels argentins o per integrats en la societat argentina especialment pels uruguaians.
Les profundes relacions de tipus històric i social entre l’Argentina i l’Uruguai n'han creades unes altres de tipus cultural que permeten de parlar d’una literatura amb una certa personalitat pròpia que hom anomena del Riu de la Plata Fins a ésser establert el virregnat del Riu de la Plata 1776 no s’inicia l’existència d’una veritable literatura argentina A la darreria del segle XVIII es destacà un poeta neoclàssic, Manuel José de Laverdén 1754-1809, autor d’una Oda al Paraná El Romanticisme fou introduït per Esteban Echevarría 1805-51 els seus llibres Consuelos 1834 i Rimas 1837 assenyalen…
Els prats i els pradells secs subhumits mediterranis i submediterranis
Cicle anual d’un prat mediterrani, en el qual s’observa que la plenitud vegetativa és atesa durant l’hivern i la primavera, mentre que l’estiu coneix el periode de repòs o de marcescència J Nuet i Badia, original dels autors El país mediterrani, abassegadorament dominat per les comunitats llenyoses constituïdes per arbres i arbusts, resulta més aviat escàs en formacions herbàcies L’eixutesa estival dificulta seriosament la vida de les herbes, les quals, amb llurs menudes arreletes incapaces d’arribar fins als nivells profunds, més humits, han d’acontentar-se bombant l’aigua que troben als…
iodització
Lingüística i sociolingüística
Procés fonològic de palatalització pel qual un fonema es converteix en iod, p ex llatí vinea > vinia > vinya; palea > palia > palla; lacte > laite > llet; area > aria > aira > era; vetulu > vetlu > veclu > vell
.