Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
òxid de cacoldil
Química
Derivat orgànic de l’arsènic; és el conegut de temps més antic (1760).
Líquid d’olor alliàcia i repulsiva que bull a 120°C, és obtingut per destillació de l’acetat de potassi o de sodi amb triò xid d’arsènic Té per fórmula És el component principal del líquid de Cadet
arsina
Química
Hidrur d’arsènic, AsH 3
.
Gas incolor d’olor alliàcia que en liquar-se dóna un líquid que bull a -55°C, de punt de fusió -113,5°C Soluble en aigua i lleugerament en alcohol i àlcalis és molt metzinós És obtingut per l’acció dels àcids sobre arseniürs metàllics En cremar fa una flama d’un blanc blavós Per dissociació tèrmica s’allibera l’arsènic, que es diposita i forma una taca negra damunt una superfície freda, base de la recerca toxicològica que es fa clàssicament mitjançant l’assaig de Marsh L’arsina és usada en síntesi orgànica per a fer gasos metzinosos de guerra i com a agent d’excitació doping de…
all
all
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears i tija cilíndrica, fullosa fins a la meitat, culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses; bulb arrodonit i comes tible, anomenat cabeça, compost de nombroses unitats, anomenades grans.
Tota la planta, però sobretot el bulb, conté alliïna i allicina, substàncies d’olor alliàcia característica Són varietats importants l’ all blanc comú , d’interès per la llarga conservació de les cabeces, l’ all rosa primerenc , que hom recull i consumeix tendre, i l’ all roig , molt productiu Originari de l’Àsia central, és conreat a l’occident des de l’antigor Bé que visqui en tots els climes, prefereix els temperats i mediterranis es fa en terrenys fèrtils, sorrencs i lleugers, però secs i assolellats, perquè la humitat podreix fàcilment els bulbs Es propaga per sembra de llavors o per…
arsina
Química
Qualsevol dels derivats de l’arsina (AsH3) per substitució progressiva dels hidrògens per radicals orgànics.
De les arsines primàries RAsH 2 , la més important és la metilarsina CH 3 AsH 2 , líquid d’olor desagradable que bull a 2 °C, molt metzinós, obtingut hidrogenant l’àcid metilarsònic CH 3 AsOOH 2 les arsines secundàries RR’ AsH són composts feblement bàsics, a excepció del més característic, la dimetilarsina CH 3 2 AsH, líquid d’olor alliàcia que s’inflama en contacte amb l’aire bull a 46 °C hom l’obté reduint el cacodil, el seu òxid o el seu clorur l’oxidació de les arsines secundàries produeix òxids d’arsines i de diarsines, com l’òxid de cacodil CH 3 2 As 2 O els composts del tipus RR’…
fosfina
Química
Gas metzinós d’olor al·liàcia, liquidable a -87,7°C, espontàniament inflamable per la presència de P2H4.
És format per la dismutació P 4 +3OH - +3H 2 O →PH 3 +3H 2 PO 2 - , o també per l’acció de l’aigua i dels àcids sobre els fosfurs, com en la reacció Mg 3 P 2 +6H 2 O →2PH 3 + 3Mg OH 2 Crema amb una flama verda, amb un espectre comprés entre 560, 526 i 510 nm Amb el nitrat d’argent es produeix una reacció molt sensible, que dóna lloc a un precipitat negre o gris de composició variable
al·liària
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, d’olor al·liàcia, de fulles cordiformes i dentades, i flors blanques.
Viu en llocs frescs i ombrívols En medicina popular s’usa com a diürètic i antireumàtic
allet
Micologia
Petit bolet comestible, de la família de les tricolomatàcies, de capell crema fosc, plegat radicalment, de peu negre, rígid, i de forta olor al·liàcia.
Es fa a les fagedes
fòsfor
Química
Element pertanyent al grup V de la taula periòdica, de valències +3 o +5; el núclid 31 en constitueix l’element natural; hom en coneix sis núclids artificials: 28, 29, 30, 32, 33 i 34.
L’alquimista H Brand fou el primer d’obtenir-lo Hamburg, 1669, a partir de l’orina Tot i ésser relativament poc abundant en la natura l’escorça terrestre en conté un 0,1%, té una importància considerable en els regnes animal i vegetal ocorre, en les roques, en l’estat de fosfats metàllics, el més abundós dels quals és el fosfat tricàlcic Ca 3 PO 4 2 o fosforita, que constitueix jaciments importants al nord d’Àfrica i als EUA Florida En el procediment clàssic de preparació industrial del fòsfor, derivat del de Scheele, el fosfat tricàlcic és tractat amb àcid sulfúric, i l’àcid…
porradell

Porradell
charley (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 150 a 200 cm d’alt, d’olor al·liàcia, amb bulb dímer, envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades o purpúries, agrupades en una umbel·la grossa i rodona.
Es fa en erms, talussos i tanques, a la regió mediterrània