Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Domènec Torres i Maeso
Història
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Membre de la CNT des de 1918-19, es destacà a partir del 1931 i el 1933 s’alineà amb els Sindicats d’Oposició collaborà regularment a “Sindicalismo” i després dirigí “El Combate Sindicalista” València, 1933-36 El seu paper en els dies de juliol del 1936, altra volta dins la CNT, el dugué a ésser el nou alcalde i membre important del Comitè Executiu Popular de Llevant i del Consell d’Economia creat pel novembre del 1936 A l’exili, féu costat inicialment al comitè nacional encapçalat per Joan MMolina Juanel i posteriorment s’alineà amb la CNT “política” Tornà de l’exili el 1975
Mota
Futbol
Futbolista.
Jugava de mig i milità al Centre d’Esports Sabadell als anys trenta Fou campió de Catalunya 1934 i subcampió de Copa 1935 S’alineà dues vegades amb la selecció catalana
Carpio
Futbol
Futbolista.
Actuà en el Gràcia a la primera meitat dels anys vint La temporada 1927-28 jugà al Sants i a continuació fitxà pel Sabadell Jugava de davanter i, el 1927, s’alineà amb la selecció catalana
Federació Comunista de Llevant
Història
Organització regional del Partido Comunista de España formada l’any 1923 i que aglutinava les agrupacions comunistes de València, Alacant, Castelló de la Plana, Albacete i Múrcia.
Entre els seus primers dirigents cal anomenar Julià Gómez Gorkin , Hilari Arlandis, González Canet, Rafael Millà, etc, molts dels quals procedents del sindicalisme revolucionari Restà afecta al Partido Comunista de España, bé que alguna fracció s’alineà amb el Bloc Obrer i Camperol
Nicolau Santacatalina Ferreres
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1940-41 procedent del Castelló Jugava de mig i amb el Barça s’alineà en 14 partits Posteriorment jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1944-47 Amb l’equip arlequinat disputà 57 partits de Lliga i marcà 3 gols
Vicenç Gràcia Massagué
Futbol
Futbolista.
Desenvolupà la seva carrera al Centre d’Esports Sabadell, entre el 1929 i el 1943, exceptuant el període de la guerra Jugava de mig Fou campió de Catalunya la temporada 1933-34 i disputà la final de Copa del 1935 S’alineà dues vegades amb la selecció catalana Després entrenà el mateix Sabadell en diferents etapes
Baldomer Oller i Tarafa
Història
Economia
Dirigent obrer.
Sastre, s’alineà amb el socialisme possibilista i assistí en representació dels tintorers al Congrés Socialista Possibilista de París el 1889 Involucrat en el procés de Montjuïc el 1896, fou desterrat a Anglaterra Llavors, començà des de Londres a treballar com a corresponsal de La Publicidad , tasca que continuà després des de París Inventà un dirigible que denominà Catalunya
Víctor Moré i Verdaguer
Escultura
Escultor.
Es formà a Llotja i a Brusselles, on exposà a l’Exposició Universal del 1910 i fou premiat el 1911 De nou a Barcelona el 1916, exposà sovint individualment i en mostres oficials, especialment a les de Primavera dels anys trenta, on s’alineà dins el Saló de Barcelona Collaborà amb escenògrafs, i sobresortí com a retratista Apelles Mestres , Museus d’Art de Barcelona
Isidro Sánchez García-Figueras
Futbol
Futbolista conegut amb el nom d'Isidro.
Jugava de lateral dret i de mig, i formà part del Betis 1958-61 i el Real Madrid 1961-65 abans de fitxar pel CE Sabadell Ascendí a primera divisió amb l’equip arlequinat 1966 i hi milità fins a la temporada 1970-71, que es retirà Disputà 142 partits de Lliga amb el Sabadell, i marcà 1 gol S’alineà una vegada amb la selecció catalana 1968 Fou pare del també jugador i entrenador de futbol Quique Sánchez Flores
Bonaventura Fornells
Història
Economia
Sindicalista.
Fuster Participà en el Primer Congrés Obrer Espanyol Barcelona, juny del 1870, on s’alineà amb els sindicalistes apolítics El 1873 figurà en la junta directiva de l’Ateneu Català de la Classe Obrera i fou un dels principals dirigents de la federació local de societats obreres de Barcelona Posteriorment formà part del Centre Federatiu, que el 1877 intentà la reorganització del moviment obrer català al marge de la Federació Regional Espanyola de l’AIT, que restava en la clandestinitat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina