Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola Normal Superior i a la Sorbona i fou professor a la Universitat de Tolosa Racionalista crític i antidogmàtic, destacà per les anàlisis descriptives dels marcs conceptuals de teories logicoepistemològiques De les seves obres cal citar Les attitudes idéalistes 1949, Structures intellectuelles 1966, L’induction scientifique et les lois naturelles 1975

Exercí el periodisme a Viena Exiliat a Praga i a Moscou, tornà a Àustria el 1945 i fou ministre d’educació i diputat al parlament Entre les seves obres cal citar Probleme der jungen Generation i The Necessity of Art 1967, on, amb un concepte antidogmàtic del marxisme, preveia la superació futura de la utilitat immediata de l’art Arran de la seva oposició a la invasió de Txecoslovàquia per les tropes del Pacte de Varsòvia 1968, fou expulsat del partit comunista austríac

Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent 1936-78 Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic 1936, Methods of Logic 1950, From a Logical Point of View 1953, Word and Object 1960, Philosophy of Logic 1970, The…

Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…