Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
antifeixista
Partidari de l’antifeixisme.
Grups d’Acció Revolucionària Antifeixista
Història
Coordinadora de grups autònoms armats i de caràcter llibertari sorgida a Barcelona a mitjan dècada de 1970.
Es constituí com a reacció a l’empresonament de Salvador Puig Antich i la dissolució del Moviment Ibèric d’Alliberament, al 1973, amb l’objectiu de realitzar accions violentes en solidaritat internacional amb la situació dels presos polítics del franquisme Els GARI enllaçaven cèllules de l’Estat espanyol i francès, però totes les seves accions tingueren lloc exclusivament fora de territori espanyol L’acció més cèlebre atribuïda als grups fou el segrest del gerent del Banc de Bilbao a París, Baltasar Suárez, al 1974 El principal animador dels GARI fou Jean Marc Rouillan, activista d’extrema…
Comença a publicar-se el setmanari “Meridià. Tribuna del Front Intel·lectual Antifeixista”
Comença a publicar-se el setmanari català de política, art i literatura “Meridià Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”
Neus Català i Pallejà

Neus Català i Pallejà (2005)
© Generalitat de Catalunya
Política
Lluitadora antifeixista.
Diplomada en infermeria el 1937, formà part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil 1936, es traslladà a Barcelona L’any 1939 creuà la frontera amb 182 infants orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura A França, collaborà en activitats de la Resistència A casa seva se centrà la recepció i transmissió de missatges, armes i documentació L’any 1943 fou denunciada als nazis Reclosa i maltractada a la presó de Llemotges, el 1944 fou deportada a Ravensbrück i posteriorment al camp de Flossenbürg, on l’obligaren a treballar…
Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya
Cartell de propaganda antifeixista de la Unió General de Treballadors (octubre del 1936)
© Fototeca.cat
Economia
Central sindical creada a Barcelona el 29 de juliol de 1934, per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal.
Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’aixecament…
Llibertat
Periodisme
Diari en català aparegut a Mataró el 23 de juliol de 1936 com a òrgan del Comitè Local de Salvació Pública.
Substituí el “Diari de Mataró”, emparat pel comitè local antifeixista, i fou, de fet, la continuació del setmanari “Combat” abril-juliol del 1936 A partir del 9 de novembre de 1936 fou l’òrgan oficial antifeixista del consell municipal En foren redactors Julià Gual, de l’Esquerra Republicana de Catalunya, que el dirigí, JCases i Busquets, de la UGT, i Pedemonte, de la CNT Hi collaboraren regularment Joan Peiró, Julià Cuadras, Pelegrí Carran, Santiago Lleonart, etc Desaparegué pel gener del 1939
Margarida Comas i Camps
Biologia
Educació
Biòloga i pedagoga.
Estudià a Palma, a Brusselles i a Madrid, on es doctorà 1928 en biologia Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933-36 El 1937 anà al Regne Unit comissionada per la Universitat de Barcelona per a fer tasques de propaganda antifeixista i, més tard, fou nomenada delegada del Ministeri d’Instrucció Pública amb la missió de continuar la propaganda antifeixista al Regne Unit i supervisar l’educació dels nens bascos refugiats en aquell país Durant la guerra, tornà en diverses ocasions a Barcelona Finalment, el febrer del 1939 s’installà al Regne Unit en condició de refugiada…
Renato Guttuso
Pintura
Pintor.
Compromès en la lluita antifeixista, la seva obra, de caire expressionista, té un caràcter marcadament ideològic Fou molt polèmica la seva Crucifixió 1941 motivada pel desenllaç de la Guerra Civil Espanyola L’any 1976 fou elegit senador pel Partit Comunista Italià
Luigi Albertini
Periodisme
Política
Periodista i polític italià.
Entrà el 1896 a la redacció del Corriere della Sera , del qual fou director 1900-25 i que convertí en un dels més famosos diaris europeus Senador liberal 1914, s’oposà a la política de Giolitti i preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial Declarat antifeixista, escriví Vent'anni di politica italiana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina