Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Flavi Claudi Julià
Història
Emperador romà (361-363).
Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses
Libani
Retòrica
Rètor grec.
Amic de Julià l’Apòstata, defensà l’hellenisme i propugnà la restauració pagana Admirat pels seus deixebles un dels quals fou Joan Crisòstom, escriví discursos i epístoles, que són un bon document de la vida antioquena
Pere Borguny
Cristianisme
Captiu dues vegades, fou condemnat a morir cremat a Alger.
Apostatà de moment, però, penedit, confessà la seva fe cristiana Les seves relíquies foren dutes a París pels paüls i, el 1750, traslladades a Palma El seu procés de beatificació fou suspès per les autoritats napoleòniques el 1805
Oribasi de Pèrgam
Metge grec de l’escola d’Alexandria.
Protegit de Julià l’Apòstata, el seguí a les Gàllies i divulgà entre els bàrbars els coneixements de la ciència clàssica Fou autor d’una monumental Collecció mèdica , abreujada en una Sinopsi posterior, molt més coneguda Ambdues obres són d’una clara inspiració galènica
Jovià
Història
Emperador romà (363-364).
Militar, fou aclamat emperador per les tropes d’Illíria a la mort de Julià l’Apòstata Posà fi a la guerra amb els perses signant un tractat de pau amb Sapor II pel qual perdia les terres de Mesopotàmia, amb Nísibis al centre Abolí les disposicions filopaganes de Julià
Diodor de Tars
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Tars (378-84).
Defensor de la fe de Nicea, polemitzà amb Julià l’Apòstata Mestre i seguidor de la tradició teològica d’Antioquia, insistí en els aspectes literals i històrics de l’exegesi La major part dels seus escrits foren destruïts pels arians i pel sínode de Constantinoble 499, que hi veié un precedent del nestorianisme
Apol·linar d’Alexandria
Retòrica
Retòric cristià.
Pare d’Apollinar de Laodicea, ja gran, fou ordenat sacerdot Quan l’emperador Julià l’Apòstata prohibí als cristians l’ensenyament de les obres clàssiques, escriví per substituir-les, ajudat pel seu fill, llibres de gramàtica i d’història, poesies, tragèdies i comèdies imitades d’Eurípides i Menandre, etc, de valor literari mediocre, però de notable interès històric
Boi
Cristianisme
Màrtir a Nimes, potser sota Julià l’Apòstata.
A l’alta edat mitjana tingué molta anomenada La seva festa se celebra el 20 de maig
Àlbar de Còrdova
Literatura
Escriptor mossàrab cristià molt influent a Còrdova al s IX.
Descendia d’una família hebrea, i en convertir-se al cristianisme prengué el nom de Pau Àlbar Defensà amb entusiasme les seves noves creences religioses, ensems amb Eulogi, de qui escriví la vida Combaté els errors de l’apòstata Eleàzar Entre els seus llibres destaquen Indiculus luminosus 854, epístoles i poemes El Liber scintillarum de Defensor de Ligugé, li és atribuït falsament