Resultats de la cerca

Organitzà vetllades pugilístiques a Barcelona durant més de tres dècades També exercí d’apoderat de boxejadors, com Ignasi Ara o Martín Oroz Al final de la dècada de 1920 ocupà els càrrecs de secretari i vicesecretari de la junta directiva del Palace Sporting Club, entitat pugilística amb seu a la sala Nou Món

El rei castellà reconeixia Ramon Berenguer com a sobirà d’Aragó i li retornava, bé que en feu, Saragossa, Tarassona, Calataiud, Daroca i altres places de les quals s’havia apoderat Una altra part del tractat estipulava l’aliança d’ambdós sobirans contra Navarra i el repartiment d’aquest regne en cas de victòria

Promogué una croada contra Xipre i Alexandria 1365, i retornà d’Avinyó a Roma durant un curt període 1367-70 El 1364 excomunicà el rei Pere III de Catalunya-Aragó i el privà del títol de rei de Sardenya per haver-se apoderat dels béns de la cambra apostòlica i de les rendes dels beneficis eclesiàstics per a pagar la lluita que el rei menava amb Castella

Participà en la batalla de Lepant 1572 com a membre de l’estat major de Joan d’Àustria El 1573 fou nomenat capità general de Tunis després de la seva conquesta, on restà al front de 8 000 homes, però hagué de capitular l’any següent, després d’una llarga resistència davant la flota turca —que ja s’havia apoderat de la Goleta—, sense haver aconseguit acabar les obres de fortificació

Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III

Fou apoderat d’Evarist Arnús i de Ferrer En morir aquest, n'heretà els cabals, juntament amb Manuel Arnús i Fortuny, amb el qual formà la banca Arnús-Garí, esdevinguda societat anònima el 1910 Fou un dels fundadors de l’Associació del Mercat Lliure de Valors de Barcelona, i era un dels tres directius del Banc de Barcelona quan féu fallida 1920 El seu nebot, Josep Garí i Gimeno Barcelona 1886 — 1965 continuà la banca Arnús-Garí, que fou absorbida el 1942 pel Banco Español de Crédito fou autor d’un Estudio sobre los Ferrocarriles 1918

Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna

Hom l’anomena també batalla de Darnius o de la Muntanya Negra Els francesos s’havien apoderat d’aquesta zona, d’on no pogueren foragitar-los els successius atacs de les forces manades pel comte de La Unión En un dels assalts morí el general francès Dugommier 17 de novembre, i tres dies més tard, en un altre, el comte de La Unión Un contraatac francès trencà el front, i el nou capità general de Catalunya, marquès de Las Amarillas, anà a refugiar-se a Girona mentre Figueres queia, sense lluita, a les mans dels francesos