Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
cirurgia arbòria
Fitopatologia
Conjunt de tècniques que amb l’ajut de gúbies i formons tenen per objecte sanejar les parts malmeses o mortes de les cavitats que es fan als arbres, degudes principalment a l’atac de fongs i bacteris.
escarabat de nit
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 2-3 cm de llargària, amb color de fons bru negrós i bru vermell amb una fina pubescència blanca que cobreix totes les parts superiors; els mascles tenen les antenes dilatades a l’extrem.
Viu en els indrets arenosos, rics en vegetació arbòria, sobretot pins, i és bastant comú als Països Catalans
cabra dels Alps

Cabra dels Alps
adv7440 (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Cabra, de la subfamília dels caprins, que ateny 1,5 m de llargada i uns 70 cm d’alçada, de pelatge aspre i espès, d’un color bru rogenc; les banyes solen tenir una longitud de 70 cm en els mascles i 50 cm en les femelles.
Habita als Alps, per sobre del límit de la vegetació arbòria i baixa fins a l’estrat arbori a l’època freda
bowalització
Geomorfologia
Procés de formació d’un bowal
.
A conseqüència de la desaparició de la vegetació arbòria en un nucli tropical, les argiles laterítiques formen cuirasses cada vegada més compactes que impossibiliten el conreu
caatinga
Geobotànica
Bosc xerofític propi de les regions interiors del nord-est del Brasil, entre la selva plujosa equatorial de l’Amazònia i els campos, especialment sobre sòls calcaris.
Hi abunden arbres i arbusts espinosos, les plantes suculentes i els arbres de tronc en forma de bota, com la cavanillèsia arbòria La majoria dels arbres i arbusts són de fulla caduca
transformació
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una frase de l’estructura profunda a la superficial
.
Hom distingeix les transformacions següents la deleció provoca el canvi estructural més simple segons l’esquema a + b + c →a + b per exemple, Modesta escriu un sonet → Modesta escriu La deleció no permet la reconstrucció de l’estructura inicial hi ha ací una pèrdua d’informació Per això, hom ha interpretat Modesta escriu un sonet com una paràfrasi de Modesta escriu quelcom La inserció serveix, en contraposició a la deleció, per a introduir un nou element en la frase, segons l’esquema a + b →a + b + c per exemple, El pagès llaura / sense esma / de pressa / ara La substitució, cal…
parc nacional de Las Tablas de Daimiel
Espai natural
Zona humida de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, de 2 200 ha, que fou declarada parc nacional el 1973 i ampliada el 1979.
És situat a l’aiguabarreig dels rius Cigüela i Guadiana La vegetació aquàtica és constituïda pel canyís i, sobretot pels gramenets alts, mentre que l’única espècie arbòria de la zona és el tamariu El més representatiu del parc és, però, la seva funció de lloc de pas i hivernació per a diverses espècies d’aus aquàtiques
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
perennifoli
Botànica
Dit de la planta arbòria o arbustiva que presenta fulles verdes tot l’any.
Benés

Benés (Alta Ribagorça)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), situat a la dreta del riu de Manyanet.
Antic terme municipal adscrit el 1936 a l’Alta Ribagorça i annexat el 1972 al municipi actual, el nucli, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall al vessant oriental de la muntanya de Sant Quiri, on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas Els abundants afloraments granítics i esquistosos, una ampla faixa de gres vermellós i jaciments carbonífers fan que el terreny, malgrat l’abundor d’aigües, sigui de vegetació molt pobra, especialment arbòria Escampats pels vessants de les muntanyes del terme, i molts d’ells despoblats, hi havia els llogarets de Buira…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina