Resultats de la cerca

El castell i la senyoria d’Ariza Aragó foren venuts per Pere III, el 1381, a Guillem de Palafolls El cinquè marquès, Juan Antonio Rebolledo de Palafox y de Zúñiga, fou elevat a la grandesa d’Espanya el 1721 El títol passà als ducs d’El Infantado

Establert a Catalunya, guanyà la Volta a Tarragona abans de passar al professionalisme Competí al màxim nivell amb els equips Colchón CR 1980-81, Kelme 1982-89 i Seur 1990-93 En el seu palmarès hi figuren les voltes a l’Aragó 1984, 1985, Múrcia 1985, Burgos 1985 i Astúries 1986 i la Setmana Catalana 1985 Guanyà diverses etapes a la Vuelta a Espanya 1982, 1984, 1985, 1986, la Volta a Catalunya 1983, 1985, la Volta al País Basc 1985 i la Volta a l’Alentejo 1990, entre altres El 1988 disputà el Tour de França Fou l’organitzador del Criterium de Cerdanyola del Vallès 1992-98

L’any 1972 entrà a la junta directiva del Club Ciclista Rubí Entre el 1986 i el 1999 ocupà el càrrec d’adjunt a la presidència de la Federació Catalana de Ciclisme Durant aquest temps presidí el Comitè de Competició Formà part de l’assemblea de la Federació Espanyola de Ciclisme 1990-92

Individualment aconseguí un Campionat de Catalunya 1990, dos subcampionats 1989, 1992, un Campionat de Barcelona 1992 i fou en diverses ocasions finalista del Campionat d’Espanya de gimnàstica rítmica En la modalitat per equips guanyà el Campionat d’Espanya 1989, de Catalunya 1989, 1990 i de Barcelona 1989, 1990 Formà part de la selecció catalana entre el 1987 i el 1992, i fou seleccionada per a l’equip júnior de la federació espanyola Es retirà el 1992 i es dedicà a l’entrenament i a l’arbitratge de gimnàstica rítmica

Formada al Club Natació Sabadell, debutà a la divisió d’honor espanyola la temporada 2009-10 Ha estat campiona de la Lliga espanyola 2011-19, 2021, la Copa de la Reina 2011-15, 2017-21, 2023, la Supercopa d’Espanya 2009-18, 2020, la Copa d’Europa 2011, 2013, 2014, 2016, 2019 i la Supercopa d’Europa 2013, 2014, 2016 i també subcampiona de la Copa d’Europa 2015, 2018, la Supercopa d’Europa 2012, 2019, la Supercopa d’Espanya 2019 i la Copa de la Reina 2016, 2022 Membre de la selecció espanyola, participà en el Campionat del Món 2015, 2017, 2019 —on es proclamà subcampiona 2017, 2019—, d’Europa…

Des de jove residí a Madrid, on intervingué com a periodista en el liberalisme revolucionari, fins que, desenganyat, es decantà cap a un conservadorisme cada cop més extremat i es retirà temporalment de la política Aleshores exercí com a crític teatral, publicà nombrosos contes i la novella El final de Norma 1855 El 1860 escriví un Diario de un testigo de la guerra de África i, l’any següent, De Madrid a Nápoles , on reflectí les seves impressions de viatger De retorn a Madrid fou elegit diputat a Corts i membre de l’Academia Española En aquesta època escriví les millors novelles El sombrero…

Començà a treballar a la marca catalana de bicicletes Peliser i posteriorment esdevingué director comercial de Casa Masferrer 1998, des d’on contribuí a la creació de la marca de bicicletes Massi Treballà amb el Club Ciclista Granollers i, a partir del 2004, al Club Ciclista Palou, que fundà i presidí Lligat a aquest club creà l’equip de competició de BTT Massi, per al qual fitxà especialistes de renom internacional, com Jean Christophe Peraud, medallista olímpic, i Margarita Fullana, campiona del món

Iquino i el seu cunyat, l’industrial Francisco Ariza Esparones El director hi aportà el nom de la marca que ell mateix havia creat el 1934 i també la seva experiència cinematogràfica Les oficines se situaren a l’estudi fotogràfic que Iquino tenia al passeig de Gràcia Finançada per la Banca Tusquets, la firma es beneficià de la nova llei de protecció del cinema espanyol basada en l’intercanvi de produccions espanyoles per llicències d’importació de films estrangers El 1944, Iquino i Ariza signaren un contracte en exclusiva amb la distribuïdora Hispano Foxfilm, i…

Passà als Palafox, marquesos d’Ariza, i als Arteaga, ducs d’El Infantado La baronia de Guadalest havia estat conferida a Hug de Cardona i de Gandia , besavi de Sanç, el qual l’havia heretada de la seva mare, Joana de Gandia