Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
armilla
Armilla de vellut catalana (segle XIX)
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça de vestir, ordinàriament sense mànigues, que cobreix el pit i l’esquena i que hom porta dessota l’americana, el jaqué, la levita, etc.
Armilla
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, a la Vega de Granada.
armilla salvavides

Armilla salvavides
Transports
Salvavides en forma d’armilla, preferentment de lona.
Conté a l’interior peces sovint parallelepipèdiques de capoc, suro, plàstic, etc, o bé aire, o pot ésser inflat amb aire, generalment en accionar una vàlvula que el connecta a un petit dipòsit d’aire comprimit que té incorporat, i que és cordat al cos amb una cinta al coll i una altra a la cintura
armilla antibala

Armilla antibala
Indumentària
Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes dels projectils de pistola o de fusell.
És emprada especialment per la policia i l’exèrcit
armil·la
Astronomia
Forma genèrica usada per a designar diferents aparells astronòmics, formats per un, dos o més cercles, que foren usats antigament per a efectuar observacions.
El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus…
armil·la
Anatomia vegetal
Mena d’anell ínfer i ascendent que revesteix tota la part inferior del peu d’alguns bolets ( Gystoderma
, etc) i s’obre en forma d’embut en arribar vora el barret.
La Carmagnole
Història
Cant revolucionari francès, compost i difós a París a partir del 1792.
El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella
butxacó
Butxaca petita, especialment de l’armilla.