Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
disjunció articoalpina
Biologia
Disjunció característica de les àrees de distribució de molts organismes, com la llebre polar (Lepus timidus), la perdiu blanca (Lagopus mutus), la dríade (Dryas octopetala), el salze nan (Salix herbacea), que viuen només a la terra baixa de l’Àrtida i a les muntanyes de l’hemisferi boreal.
En general es tracta d’espècies que tingueren una gran expansió durant les glaciacions quaternàries i que després han hagut de retrocedir devers el nord i devers els cims de les altes muntanyes, mentre la terra baixa de les latituds mitjanes d’Euràsia i de l’Amèrica del Nord era ocupada per espècies més meridionals
regió àrtica
Biologia
Regió biogeogràfica del regne holàrtic que comprèn tota l’Àrtida.
En general hom considera també pertanyents a aquesta regió els cims de les altes muntanyes holàrtiques com els Alps, els Pirineus, etc, i rep també, per això, el nom de regió articoalpina
àrea disjunta
Biologia
Àrea formada per diverses parts separades entre elles per extensions considerables de terres on el tàxon no existeix.
Moltes espècies pròpies de les zones fredes s’estenen, per exemple, d’una banda, per les terres àrtiques i subàrtiques, i de l’altra, per les altes muntanyes alpines Alps, Pirineus, Carpats, etc, però manquen a totes les terres situades entremig disjunció articoalpina
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…