Resultats de la cerca

El primer duc d’Àustria a donar-se aquest títol 1358 fou Rodolf IV, però no fou confirmat per l’emperador romanogermànic fins el 1453 a favor de Ladislau I Des d’aleshores tots els membres dinàstics de la casa arxiducal d’Àustria imperial des del 1804 porten aquest títol sempre unit al nom d’ Àustria i no al d’ Habsburg

Fill del rei Jordi I, es casà amb la princesa Lluïsa de Toscana, arxiduquessa d’Àustria, de la qual es divorcià 1903 arran dels escàndols provocats per ella, que acabà casant-se amb el músic italià Enrico Toselli En proclamar-se la república hagué d’abdicar el tron

Filla gran d’August III de Polònia i de l’arxiduquessa Maria Josefa d’Àustria, es casà 1738 amb Carles VII de Nàpols, després Carles III d’Espanya A Nàpols féu costat a les mesures reformistes del primer ministre Tanucci, i com a reina d’Espanya seguí la mateixa política

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria, fill de l’emperador Ferran I Fou casada —per procuració 1598 a Ferrara, davant el papa Climent VIII, i en persona 1599 a València— amb el rei Felip III de Castella Es dedicà a obres religioses i fundà nous convents i el collegi de jesuïtes de Salamanca

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria, germana de Felip II de Castella, que volgué fer-la 1583 la seva cinquena muller, però ella el rebutjà i es feu religiosa El 1585 professà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid, amb el nom de sor Margarida de la Creu Tingué influència sobre Felip III i Felip IV de Castella Fou retratada per Rubens, i fra Juan de La Palma n’escriví la biografia 1636

Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs

Filla del rei Pere IV Pere I del Brasil i de l’arxiduquessa Leopoldina d’Àustria Heretà la corona portuguesa per mort del seu avi Joan VI i renúncia del seu pare Durant la minoritat de Maria, el seu oncle i regent, l’infant Miquel, l’apartà del poder i intentà de desposseir-la, fins que, amb el concurs de les potències principals, fou enviat a l’exili convenció d’Évora, 1834 El seu regnat es caracteritza per continues convulsions polítiques revolució del setembre del 1836, revolució cartista del 1842 que enfrontaren cartistes, constitucionals moderats, constitucionals exaltats,…

Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el…

Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran,…