Resultats de la cerca
Es mostren 244 resultats
concili II de Lió
Catorzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Gregori X, el 1274.
Hi assistiren més de 200 bisbes i un total d’uns 400 participants, entre els quals Albert Magne, Bonaventura i Humbert de Romans Tomàs d’Aquino morí pel camí L’objectiu principal fou la unió de l’església grega amb Roma Miquel VIII Paleòleg, temorós de Carles I de Nàpols, que volia esdevenir emperador llatí de Constantinoble, envià legats al concili, que signaren la professió de fe imposada pel papa Aquesta submissió, però, mancada de suport popular, no durà gaire Entre les altres finalitats del concili hom pot destacar la reforma de l’elecció del papa i el projecte d’una croada…
concili III del Laterà
Onzè concili ecumènic (1179), convocat per Alexandre III per posar fi al cisma de l’antipapa Calixt III.
Dictà normes sobre l’elecció del papa, condemnà el catarisme i ratificà la pau amb Frederic I Barba-roja Per primera vegada hom coneix el nom dels 291 pares que hi assistiren
Tarragona Meeting Golf
Golf
Fira dedicada al golf i al pitch-and-putt de Tarragona.
Se celebrà del 26 al 28 de març de 2010 al Palau Firal de Congressos de Tarragona S’hi installaren 38 expositors Hi assistiren unes 3500 persones Tingué el suport de la federació catalana i espanyola de golf i de la catalana de pitch-and-putt, així com de la Fundació Seve Ballesteros
Académie de la Grande Chaumière
Escola privada de belles arts, fundada a Montparnasse (París), al carrer del mateix nom, pel pintor català Claudi Castelucho el 1904.
Entre els deixebles que hi assistiren hi ha Roger de la Fresnaye, Alberto Giacometti, Russell Drysdale, Michel Guino i els catalans Camil Fàbregas i Joan Miró Hi foren professors Bourdelle, Despiau, Othon Friesz, Léger, Zadkine i Yves Brayer, entre altres Fou, amb la immediata Académie Colarossi , un dels centres principals de l’École de Paris, i encara subsisteix
concili I de Lió
Tretzè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Innocenci IV, el 1245.
Hi assistiren uns 150 bisbes Tenia per finalitat, segons el papa, de guarir les cinc nafres de l’Església la mala conducta de clergues i laics, el perill de l’islam, el cisme grec, les invasions tàrtares i la ruptura entre el papa i l’emperador Frederic II Aquest hi fou deposat El concili promogué, sense èxit, la predicació d’una croada
Baltasar Íñigo
Matemàtiques
Matemàtic.
Doctor en teologia i beneficiat de la catedral de València Des del 1687 reuní a casa seva una tertúlia per tractar de temes matemàtics, físics i astronòmics hi assistiren TVTosca i JBCoratxà, que n'era el secretari, i constituïren el nucli científic i filosòfic més renovador És autor d’uns comentaris Cursus seu mundus mathematicus , 1674 sobre Claude FMilliet de Chales
concili de Perpinyà
Assemblea conciliar convocada pel papa Benet XIII al castell reial de Perpinyà el 15 de novembre de 1408, gràcies a l’ajuda de Martí I de Catalunya-Aragó, a causa de l’amenaça del rei francès de mantenir-se neutral si no es decidia ràpidament quin papa —el d’Avinyó o el de Roma— era l’autèntic.
Hi assistiren representants de Castella, de Catalunya-Aragó, de Lorena i de Provença Un mes després acabà proclamant la legitimitat de Benet XIII El desconcert que provocà aquesta precipitada decisió féu que el 1409 es reunís un sínode a Pisa que declarà deposats el papa d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i elegí un nou papa, Alexandre V
Societat Hispano-Americana de Base-Ball
Beisbol
Organisme rector del beisbol a Catalunya entre el 1923 i el 1929.
Fundat al principi del 1923, fou l’entitat precursora de la Federació Catalana de Beisbol L’acte inaugural tingué lloc a l’hipòdrom de Can Tunis, on assistiren fins a 6000 espectadors Els primers partits que organitzà enfrontaren els equips d’Espanya i Amèrica, equips formats per socis de l’entitat Posteriorment, organitzà diversos partits contra equips estrangers, especialment militars nord-americans que feien escala a Barcelona
Mikhail Moisejevič Botvinnik
Escacs
Jugador d’escacs rus.
Aconseguí de guanyar el campionat del món el 1948, vacant d’ençà de la mort d’Alekhin el 1946, i el perdé a mans de VSmyslov Guanyà i perdé successivament el títol mundial els anys 1958 i 1960, i 1961 i 1963, en què fou vençut per TPetrosian El 1970 abandonà les competicions oficials Dirigí una escola d’escacs en la qual assistiren AKarpov i GKasparov
Guiu
Cristianisme
Bisbe de Girona (907-941).
D’origen franc, fou educat al palau reial del rei Carles III el Simple, el qual l’imposà com a bisbe de Girona, contra l’habitud de nomenar bisbes gent de la terra Assistiren a la seva consagració l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell i de Barcelona i el comte Guifré II de Barcelona Refermà l’autoritat franca a Catalunya, sobretot després de la mort de Guifré II
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina