Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
moscarda
Moscarda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte holometàbol de l’ordre dels dípters, de la família dels asílids, de 2 cm el mascle i de 3 cm la femella, d’un color bru groguenc al cap i al tòrax i amb les potes vermelloses, l’abdomen negre, amb taques blanques i groc a l’extrem, i les ales groguenques.
Habita a Europa, en ermots molt assolellats
timó mascle
Timó mascle
Petr1888 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 10 a 45 cm d’alçada, recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades, estretament oblongues, crenades i revolutes, i de flors blanques o purpúries, aplegades en glomèruls.
Creix en llocs secs i assolellats, a la regió mediterrània
romer blanc
Dues branques florides de romer blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Mata de la família de les cistàcies, de 10 a 50 cm d’alt, tomentosa, de fulles estretament lanceolades, de flors grogues agrupades en cimes terminals denses i de fruits capsulars.
Creix en terrenys calcaris i assolellats de la terra baixa
ruda llinosa
Botànica
Planta herbàcia perenne, subllenyosa, de la família de les rutàcies, de 15 a 40 cm d’alçada, de fulles lanceolades o linears, alternes, d’inflorescències cimoses, de flors grosses, amb cinc pètals grocs, i de fruits capsulars.
De distribució iberomauritànica, habita prats secs, rosts assolellats i terrenys guixencs
ginesta
Ginesta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies quasi mancat de fulles, de branques verdes amb aspecte de jonc i flors grosses, grogues i oloroses.
Creix als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània, en màquies i alzinars degradats
cabellera de la reina
cabellera de la reina
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia semblant al bàlsam, de la família de les aïzoàcies, de fulles sempre verdes, crasses, trígones, curtes (de 2,5 a 3,5 cm), i de flors vermelles, d’uns 4 cm, formades per nombrosos estams petaloides, lluents.
Originària de l’Africa del Sud, és conreada com a planta ornamental en parterres i rocalles assolellats
sindriera
Sindriera
Biso (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cucurbitàcies, de tiges prostrades, llargues i asprament peloses, de fulles lobulades, de flors grogues i de fruits (les síndries) en pepònide, comestibles.
És oriünda de l’Àfrica tropical, i el seu conreu és molt antic Vol terrenys fèrtils, ben drenats i assolellats
herba de la marfuga
Herba de la marfuga
Jos Mara Escolano (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia d’arrels fasciculades i tuberoses, de la família de les aristoloquiàcies, de tiges flexuoses de 20 a 80 cm, de fulles cordiformes i crespes, de flors brunes i de fruits capsulars.
Es fa en vessants pedregosos i assolellats, a la península Ibèrica i regions veïnes Havia estat emprada per a combatre certes epizoòties
gespet
Geobotànica
Comunitat vegetal dominada pel gesp.
És un prat ras propi dels vessants rosts i assolellats de l’alta muntanya pirinenca, on forma graonades característiques a causa dels fenòmens de solifluxió
cogomassa
cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola