Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per…
Laboratori d’Astrofísica
Astronomia
Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física que inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp.
Desenvolupen la seva activitat, bàsicament, a la Universitat de Barcelona, la UPC i al CSIC
Instituto de Astrofísica de Andalucía
Astronomia
Centre d’investigació espanyol depenent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
L’IAA fou creat el 1975 Les seves activitats se centren en la recerca astrofísica i el desenvolupament d’instrumentació per a telescopis i missions espacials S’encarrega de les operacions de l’Observatorio de Sierra Nevada i, juntament amb el Max Planck Institut für Astronomie de Heidelberg Alemanya, de l’Observarorio de Calar Alto
Instituto de Astrofísica de Canarias
Astronomia
Centre d’investigació i observació astrofísica, resultat d’un acord internacional entre set països, i situat al Teide, a la Universitat de La Laguna i al Roque de los Muchachos.
astrofísic | astrofísica
Centre d’Estudis Avançats de Blanes
Centre de recerca del CSIC creat a Blanes el 1985.
Als inicis disposava de tres grups de recerca, dos de dedicats a l’estudi dels oceans ecologia bentònica i oceanografia, i l’altre, a la intelligència artificial El 1988 s’hi afegí un grup d’astrofísica, i més endavant el grup d’ecologia bentònica s’amplià amb investigadors especialistes en limnologia Posteriorment el grup d’intelligència artificial 1994 i el d’astrofísica 1996 es traslladaren a l’Institut d’Investigació en Intelligència Artificial i a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, respectivament
Ramon Canal i Masgoret
Física
Astrofísic.
Iniciador de l’astrofísica a Catalunya Catedràtic d’astrofísica de la Universitat de Barcelona des del 1987 Fou president 1992-96 de la Societat Espanyola d’Astronomia, de la qual n'és membre fundador És membre del World Institute of Science des del 1993 El 1995 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves investigacions sobre la formació d’estels de neutrons, la física de les supernoves i l’evolució química de l’univers
Robert Emden
Física
Físic suís.
Fou professor de física i meteorologia a la Technische Hochschule de Munic 1907 i professor honorari d’astrofísica 1928 a la Universitat de Munic Les seves investigacions se centraren en l’aplicació de la termodinàmica als fenòmens naturals, especialment en els camps de la geofísica i de l’astrofísica Desenvolupà la teoria dels gasos politròpics i les seves aplicacions a l’estudi de l’estructura estellar, i donà solucions numèriques del model convectiu i del model d’Eddington partint dels diferents valors de l’índex politròpic n Fou un dels fundadors del “…
Kip S. Thorne

Kip S. Thorne
© California Institute of Technology (Caltech) / Jon Rou
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Princeton 1965, ha desenvolupat la seva trajectòria acadèmica i científica al California Institute of Technology, on es graduà 1962, i on del 1991 al 2009 ocupà la càtedra Feynman de física teòrica, que des d’aquest any exerceix com a emèrit Els seus camps d’interès són l’astrofísica relativista i gravitatòria, amb especial referència als forats negres i les ones gravitacionals , i ha desenvolupat una controvertida teoria sobre els viatges en el temps forat de cuc Fou un dels impulsors del Laser Interferometer Gravitational Wave Observatory LIGO , i…
Viktor Amazaspovič Ambartsumian

Viktor Amazaspovič Ambartsumian
Astronomia
Astrofísic armeni.
Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels , nascudes, segons…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina