Resultats de la cerca

Es doctorà el 2007 a la Universitat de Barcelona Professor a l’School of Physics and Astronomy Queen Mary de la Universitat de Londres, s'especialitzà en tècniques de precisió i anàlisi de dades en la detecció d’ exoplanetes , especialment en els més similars a la Terra pròxims al sistema solar El 2016, l’equip dirigit per ell anuncià el descobriment de Pròxima b, un planeta a 4,2 milions d’anys llum de la Terra, de característiques que podrien ser similars, descobriment que li valgué ser considerat per la revista Nature un dels deu científics de l’any El 2018 aquesta mateixa revista publicà…

Iniciador de l’astrofísica a Catalunya Catedràtic d’astrofísica de la Universitat de Barcelona des del 1987 Fou president 1992-96 de la Societat Espanyola d’Astronomia, de la qual n'és membre fundador És membre del World Institute of Science des del 1993 El 1995 rebé la Medalla Narcís Monturiol pel mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya per les seves investigacions sobre la formació d’estels de neutrons, la física de les supernoves i l’evolució química de l’univers

Centre industrial automòbils i explosius, té un observatori astrofísic en un castell construït el 1706 per Hardouin-Mansard, un museu Rodin a la casa on residí l’artista i la famosa Terrasse de Meudon, amb una bella panoràmica sobre la capital

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual Quelioz en…

Graduat en física a la Universitat Dalhouse de Nova Scotia el 1965, es doctorà posteriorment al California Institute of Technology Investigador entre el 1972 i el 1982 al Chalk River Laboratories, fou posteriorment professor a la Universitat de Princeton, del ciclotró de la qual fou director Des del 1989 és director del Sudbury Neutrino Observatory de la Universitat de Queens Ontario, Canadà, on, al capdavant del seu equip, detectà oscillacions dels neutrins  solars 2001, aportació significativa en la demostració de l'existència de massa en aquestes partícules, que li valgué el premi Nobel de…

Dissenyà l' IPCS image photon counting system , detector lluminós basat en l’amplificació i acumulació dels fotons lluminosos rebuts des de fonts molt febles, com els quàsars llunyans, els quals estudià juntament amb Wallance Sargent L' IPCS representà un canvi substancial en la detecció òptica en astronomia, i ha estat incorporat als telescopis més grans i hom l’inclou en el disseny dels instruments moderns Boksenberg ha treballat també en el camp de l’astronomia ultraviolada, en el qual, tot usant balons, ha determinat la densitat d’electrons i l’abundància de metalls del medi…

Del 1931 al 1939 investigà l’evolució i estructura solars, i d’ençà del 1951 estudià la física dels cometes, dels quals intentà també d’esbrinar l’origen 1977 i de relacionar-los amb la formació del sistema solar Fou quan estudiava les cues de plasma dels cometes que suggerí que el Sol expelleix radialment un plasma que es desplaça a gran velocitat, i descobrí així l’anomenat vent solar

Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds