Resultats de la cerca
Es mostren 1088 resultats
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
atmosfera
Astronomia
Meteorologia
Capa gasosa que envolta alguns cossos celestes (atmosfera terrestre).
En els cossos celestes gasosos l’atmosfera és constituïda pel conjunt d’estrats més exteriors i menys densos La composició i el gruix de cada atmosfera varia d’un planeta o estel a un altre L’existència d’atmosfera en un astre pressuposa que la velocitat d’agitació tèrmica és més petita que la velocitat de satellització
atmosfera
Química
Gas o mescla de gasos presents en una cambra de reacció la composició química dels quals influeix notablement en els productes obtinguts.
Pel tipus de propietat amb què actua per afavorir la reacció hom en diu atmosfera oxidant o reductora , i si no influeix sobre els productes obtinguts és anomenat atmosfera inerta o també neutra
atmosfera
Física
Unitat de pressió, anomenada també atmosfera normal o física, igual a 101.325 N/m2.
Equival a la pressió exercida per una columna de 760 mm convencionals de mercuri 1 atm = 760 mmHg un mmHg és la pressió exercida per una columna de mercuri d’un mm d’alt, de densitat 13,5951 g/cm 3 , en un lloc on l’acceleració de la gravetat és de 9,806 65 m/s 2 = 14,6960 psi
atmosfera
Porció d’aire continguda en un local.
atmosfera tipus
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que correspon a l’estat mitjà de l’atmosfera en la distribució de la pressió i de la temperatura a cada altitud.
A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica
atmosfera estàndard
Transports
Qualsevol atmosfera definida hipotèticament atribuint a l’aire propietats físiques properes a les mitjanes reals.
Les variables físiques que influeixen en els fenòmens aerodinàmics no tenen valor constant ni varien seguint llei de cap mena Per tal de poder comparar els distints resultats experimentals dels vols de les aeronaus cal referir aquestes a unes condicions-tipus admeses internacionalment, reduint els valors mesurats als que hom obtindria si la temperatura, la densitat, la viscositat i la pressió de l’aire fossin els valors considerats normals a l’altura de vol en què han estat fetes les mesures Hom ha definit diferents atmosferes estàndard, i és internacionalment adoptada l’atmosfera…
atmosfera absoluta
Física
Per contraposició a l’atmosfera relativa, expressió per a indicar que les pressions són mesurades en atmosferes a partir del zero de pressions.
La pressió atmosfèrica només té el valor d’una atmosfera absoluta quan el seu valor és 760 mmHg a la temperatura de 0°C
atmosfera lliure
Astronomia
Meteorologia
Part de l’atmosfera situada per damunt de la capa de fricció, on es pot negligir el fregament de l’aire amb la superfície terrestre.
En aquesta capa, que abraça en general des d’una altitud d’1 km fins al límit superior de l’atmosfera, els moviments de l’aire no són afectats pel tipus de superfície de la terra
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina