Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
fases austríaques
Geomorfologia
Fases tectòniques del cicle paleoalpí que s’escaigueren vers el límit Aptià-Albià, la primera, i vers el límit Albià-Cenomanià, la segona.
Les allaus provoquen noves víctimes mortals als Alps
Diverses localitats suïsses i austríaques dels Alps són afectades aquests dies per nombroses allaus, que provoquen 28 morts i deixen aïllats durant uns quants dies més de cent mil turistes Els principals accidents es produeixen a les valls austríaques de Montafon i Paznaun, on es registren 16 morts i més de 30 desapareguts a l’estació de Galtür, i a Evolène Suïssa, amb nou morts i un desaparegut També pateixen allaus localitats de França, Itàlia i Romania, en tots els casos per culpa de l’excessiva acumulació de neu
Custozza
Localitat
Localitat del Vèneto, Itàlia, on tingueren lloc diverses batalles durant el moviment d’unificació i d’independència d’Itàlia.
A la primera juliol del 1848, les forces austríaques de Radetzky derrotaren el rei Carles Albert, cridat pels llombards i els piemontesos A la segona juny del 1866, l’arxiduc Albert d’Àustria derrotà les forces del nou rei, Víctor Manuel II
batent
Música
Peça sobre la qual recolzen els martells dels instruments cordòfons de teclat quan la tecla ha retornat al seu punt de repòs.
Sol ser un llistó folrat de feltre per a absorbir el cop del retorn del martell i eliminar-ne els sorolls mecànics Acostuma a ser una part independent del sistema de palanques mòbils de la tecla, excepte en algunes de les antigues prellmechanik austríaques en les quals el martell reposava sobre la tecla
Johann-Joseph-Franz-Karl Radetzky
Història
Militar
Militar austríac d’origen hongarès.
Comte de Radetz Participà en les campanyes contra els turcs 1788-89 i contra Napoleó 1792-1815 Cap de les forces austríaques a Itàlia des del 1831, on reprimí la revolta del 1848 i derrotà els piemontesos a Custozza 1848 i a Novara 1849, fou governador general del regne Llombardovenecià 1850-57
batalla de Blenheim
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc el 13 d’agost de 1704 entre les poblacions de Blindheim i Höchstädt (Baviera).
Les tropes franceses i bavareses foren derrotades per les tropes angleses i austríaques comandades pel príncep Eugeni de Savoia i per John Churchill, duc de Marlborough, que fou recompensat amb el castell Woodstock, Oxfordshire, que rebé el nom de Blenheim , forma anglesa de Blindheim La batalla és coneguda també com a segona batalla de Höchstadt
Arnold Winkelried
Història
Heroi nacional suís.
Senzill camperol, decidí la victòria dels suïssos contra les tropes de Leopold III d’Àustria a la batalla de Sempach 1386 La seva mort heroica després d’obrir una bretxa en les files austríaques tot sol amb unes quantes llances, bé que posada en dubte pels historiadors, n'ha fet un dels herois suïssos més famosos
congrés de Verona
Història
Darrer congrés de les potències de la Santa Aliança, celebrat a Verona de l’octubre al desembre del 1822.
Hi fou tractada la retirada de les tropes austríaques del Piemont i llur reducció a Nàpols, la retirada de les tropes turques de Moldàvia i Valàquia i la protecció a l’església grecoortodoxa, i, sobretot, hi fou decidida la intervenció francesa a Espanya per tal de restaurar Ferran VII els Cent Mil Fills de Sant Lluís Anglaterra s’oposà, però, a la intervenció francesa a les colònies espanyoles
habitable
Urbanisme
Dit d’un entorn, especialment una ciutat de grans dimensions, que ofereix als seus habitants un conjunt de condicions afavoridores de la qualitat de vida.
Per a establir en quin grau és habitable un entorn es prenen en consideració, fonamentalment, l’accés a l’habitatge, la disponibilitat de llocs de feina, l’atenció sanitària, el sistema educatiu, l’oferta cultural, la qualitat ambiental i la infraestructura de mobilitat El conjunt d’aquestes condicions que fan habitable un entorn s’anomena habitabilitat d’aquest entorn Segons els diversos organismes que fan les valoracions, les ciutats més habitables són australianes, nord-americanes, del nord d’Europa, austríaques i alemanyes
Viktor Adler
Història
Política
Polític austríac jueu.
Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina