Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Mikhail Aleksandrovič Bakunin

Mikhail Bakunin (1860)
Filosofia
Història
Dirigent i pensador revolucionari anarquista rus.
Fill d’una família de terratinents d’idees liberals, estudià a l’escola d’artilleria de Sant Petersburg a vint-i-un anys abandonà la milícia i refusà la burocràcia, per a estudiar, a Moscou 1835, la filosofia de Fichte i de Hegel A Berlín 1840, en contacte amb l’esquerra hegeliana i especialment influït per Feuerbach, forjà les bases del seu pensament revolucionari Del 1842 al 1849 viatjà per Suïssa, Bèlgica i Alemanya, es posà en contacte amb Proudhon, Marx i els principals revolucionaris de l’època i participà en la revolució europea del 1848 a París, Praga i Dresden Empresonat en aquesta…
Mikhail Bakunin funda a Suïssa l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista
El màxim dirigent anarquista Mikhail Bakunin funda a Suïssa l’Aliança Internacional de la Democràcia Socialista
bakuninisme
Doctrina de Bakunin.
Max Nettlau
Historiografia
Historiador anarquista austríac.
Recopilador de documentació relativa a l’anarquisme des del 1884, amb llargues i repetides estades a Anglaterra, França i Suïssa, és autor de Bibliographie de l’anarchie 1897, de diferents sèries biogràfiques Bakunin, Reclus i Malatesta i d’una història general de l’anarquisme tres volums publicats, 1925-31, i quatre d’inèdits A partir del 1928 i fins al 1936 mantingué una estreta relació amb la família Montseny i La Revista Blanca i féu estades anuals a Catalunya Les seves obres Miguel Bakunin, la Internacional y la Alianza en España 1868-73 1925, La anarquía a…
Giuseppe Fanelli visita Barcelona, Tarragona i València, i contribueix a la creació de nuclis internacionalistes
L’anarquista italià Giuseppe Fanelli, deixeble de Bakunin, visita Barcelona, Tarragona i València, i contribueix a la creació de nuclis internacionalistes, que s’inclinen cap a la tendència anarquista de l’AIT
Josep Tomàs i Cabot
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en medicina i en història i periodista Publicà les novelles de tema històric en castellà El piquete premi Sésamo 1959, La reducción 1963 i Cántico en la noche 1969 i, en català, Bona nit, senyor hoste 1985, que obre una àmplia producció seguida per títols com L’inesperat arcàngel del matí 1986, Giravolt dels dies 1986, L’últim experiment 1994, Deu visites al company absent 1997, Adéu, Bakunin 1998, Els miralls de Schubert 2002, La cadena 2002, Escamot d’afusellament 2004, novella de tema històric, inspirada en un fet de la primera guerra Carlina que té el general…
,
La Federación
Setmanari
Setmanari obrer de Barcelona (1 d’agost de 1869 — 3 de gener de 1874) fundat per Farga i Pellicer, òrgan primerament del Centre Federal de les Societats Obreres (agost del 1869 juliol del 1870) i després de la Federació Barcelonesa de l’AIT.
Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc
nihilisme
Filosofia
Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement.
El corrent nihilista, dogmatització de l’escepticisme i vinculat sovint amb el pessimisme, es caracteritza per una actitud negativa i anihiladora respecte a tot En la seva dimensió pràctica suposa una desvaloració dels valors superiors Segons Nietzsche el nihilisme és la conseqüència de la interpretació de l’existència donada per l’Europa cristiana i moderna Destacats representants del nihilisme rus són Bakunin, segons el qual només la destrucció és creadora, i DIPisarev 1840-68
Federació Anarquista-Comunista Catalana
Partit polític
Federació de grups anarquistes que actuà entre el 1980 i el 1986 i que es registrà el 1983 com a Partido Federación Anarquista-Comunista Catalana.
Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana