Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
es Barcarès
Cala
Cala del terme municipal d’Alcúdia de Mallorca, a la banda meridional de la badia de Pollença, entre la punta des Barcarès, a l’oest, i la de l’Emperador, a l’est.
Dóna nom a una caseria propera, la qual és al nord mateix d’Alcúdia
el Barcarès

Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona costanera de la Salanca, entre la desembocadura de l’Aglí i l’estany de Salses; és el municipi més septentrional de la costa catalana.
Les males condicions sanitàries fins al començament del segle XX, l’absència de tota comunicació organitzada i la manca general de recursos feien aquest litoral poc acollidor, on vivia una població seminòmada de pescadors, sovint encara en cabanes de canya a l’hivern pescaven a les llacunes litorals l’Estanyot i, sobretot, l’estany de Salses, i a l’estiu s’establien vora la mar per fer-hi grans pesques d’arrossegament el 1936 hi havia unes 150 barques, gairebé totes amb motor Fou el port de Sant Llorenç de la Salanca poble del qual depengué administrativament fins al tercer decenni del segle…
camp del Barcarès
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja del Barcarès (Rosselló) pel govern francès per l’abril del 1939, destinat als refugiats civils i militars que arribaren al territori de l’Estat francès a la fi de la guerra civil de 1936-39 procedents de la zona republicana.
En part hi havien passat dels camps organitzats al començament d’aquell any a Argelers i a Sant Cebrià de Rosselló D’una capacitat de 50 000 persones, n'arribà a contenir, pel juny d’aquell any, de 70 000 a 80 000 No fou mai considerat de caràcter repressiu, però no era permès als internats d’abandonar-lo sense una autorització especial Pel setembre del 1939, al començament de la Segona Guerra Mundial, esdevingué camp d’instrucció dels tres regiments de voluntaris, formats amb refugiats d’aquest camp, i fou posat sota l’autoritat militar Després de l’armistici del 1940 fou un punt de…
estany de Salses
Estany
Estany, el més septentrional i extens dels Països Catalans (del Rosselló), bé que parcialment occità.
És una gran albufera de prop de 14 km de N a S i 7 d’E a W, amb una profunditat sempre inferior a 5 m La superfície, aproximadament piriforme, presenta irregularitats, com les Dindilles, a l’E de l’illa sorrenca del Dos, i, ja en aigües llenguadocianes, la badia del Paurell La comunicació amb la mar, que manté el nivell hídric i la salinitat, és regulada pels graus del Sant Àngel, al N del Barcarès, i de Leucata, al NE Entre un i altre hi ha una llarga fletxa sorrenca, veritable lido , recentment agençat amb vista al turisme Allí s’ha establert, a més d’una carretera excellent, la…
Els camps de refugiats del Rosselló reben una allau de refugiats espanyols
Els camps de refugiats del Rosselló —Argelers, Sant Cebrià de Rosselló, el Barcarès, el Voló i d’altres— reben una allau de refugiats espanyols
camp de Sant Cebrià de Rosselló
Camp de concentració
Camp de concentració organitzat a la platja de Sant Cebrià (Rosselló) pel govern francès el mes de febrer de 1939, destinat, com el proper camp d’Argelers
, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’Estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la Guerra Civil de 1936-39.
S'hi concentraren 30 000 homes, molts dels quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, al camp del Barcarès A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys
Paràsit cuallarg
Cria a la tundra àrtica i subártica i hiverna als oceans Atlàntic i Pacífic Raríssim a la Mediterrània, l’única citació existent dels Països Catalans és un exemplar isolat el 040582 al Barcarès Rosselló, vist pel Grup Ornitològic Rossellonès, i que entra de ple al període de màxim moviment migratori de l’espècie
la Platja de Santa Maria
Nucli
Nucli de pescadors i d’estiueig del municipi de Santa Maria la Mar (Rosselló), situat a l’esquerra d’una antiga desembocadura de la Tet, al límit amb el terme de Canet de Rosselló.
No ha sofert les profundes transformacions dels nuclis veïns del Barcarès i de la Platja de Canet degudes a la intensificació del turisme Tradicionalment els pagesos de la regió venien a banyar-hi l’estàtua de sant Galderic conservada al monestir de Cuixà Conflent per tal de demanar la pluja Els gitanos han perpetuat aquesta tradició immergint a la mar una estàtua de la Mare de Déu en el curs d’una processó que recorda la de les Santes Maries de la Mar, a Provença
la Salanca
Gran plana costanera del Rosselló, estesa entre el límit amb el Llenguadoc i el Tec, on comença el Vallespir, tot i que arriba, de fet, al N, fins al cap de Leucata, i, al S, fins al començament de la Costa Vermella, més enllà d’Argelers.
Es tracta d’una zona de terres salades i pantanoses que han pres la forma d’una costa lacunar els estanys de Salses i de Sant Nazari ocupen una part important de la seva superfície, recentment conquerida a la mar Fou un centre de producció de sal Sant Llorenç, Canet En un sentit estricte, la Salanca comprèn només les terres entre la Tet i l’estany de Salses, que centra Sant Llorenç de la Salanca i que comprèn Sant Hipòlit de la Salanca, el Barcarès, Clairà, Torrelles de la Salanca, Vilallonga de la Salanca i Santa Maria de la Mar