Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
tendència baromètrica
Meteorologia
Variació de pressió que experimenta l’atmosfera durant les tres hores que precedeixen l’instant de l’observació d’aquest element meteorològic.
La tendència baromètrica és una dada molt útil en la predicció del temps a curt termini
equació baromètrica
Física
En un gas, equació que dóna la densitat de les seves partícules en funció de l’energia potencial d’aquestes quan el gas és sotmès a un camp de gravitació:.
n = n o e - m g z / k T , essent n o la densitat al nivell z = 0 , m la massa d’una partícula, g l’acceleració del camp de gravitació, z la coordenada d’espai mesurada sobre una línia de força del camp de gravitació, k la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta És un cas particular de la fórmula general de la distribució de Boltzmann
cambra baromètrica
Física
Espai comprès entre l’extrem tancat del tub i el menisc del mercuri en un baròmetre de mercuri.
La seva pressió absoluta és considerada nulla quan és menyspreada la pressió del vapor de mercuri a la temperatura de l’experiència
alçària baromètrica
Física
Alçària de la columna de mercuri sostinguda per la pressió atmosfèrica, generalment expressada en mil·límetres.
anivellació baromètrica
Geografia
Anivellació en què hom refereix l’altitud dels punts als diferents valors de pressió atmosfèrica que cada un suporta.
És el mètode d’anivellació menys precís que hi ha i només és emprat quan no és possible de recórrer a cap altre
marea atmosfèrica
Geologia
Variació de la pressió atmosfèrica deguda a les accions del Sol i la Lluna.
La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics
bandera
Meteorologia
Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.
Sembla produït per un fenomen de depressió baromètrica local i pel refredament subsegüent
Joaquim Barraquer i de Llauder
Història
Militar
Enginyer militar, mariscal de camp i general el 1870.
Publicà nombrosos treballs de física i de matemàtiques, el més important dels quals és Demostración elemental de la fórmula barométrica y explicación de su uso para medir alturas 1847, publicat al Memorial de Ingenieros
Miquel Selga i Trullàs
Científic.
Jesuïta, el 1926 succeí Josep Algué en la direcció de l’observatori astronòmic de Manila i de l’oficina baromètrica de les Filipines Havia estudiat a la Universitat de Harvard i a l’Observatori Lick, de Califòrnia