Resultats de la cerca
Es mostren 747 resultats
Isabel Bas i Amat
Disseny i arts gràfiques
Tennis de taula
Dibuixant i jugadora de tennis de taula.
S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita 1956 la sèrie d’aventures Matildita, el terror del barrio des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera Tiovivo, Din Dan i El Capitán Trueno En el període 1966-67 també publicà les sèries Els Yeyés , a la revista …
,
Giulio Bas
Música
Organista, compositor i teòric de la música italià.
Estudià composició amb G Tebaldini i Rheinberger, i ME Bossi fou el seu mestre d’orgue a Venècia Fou organista de diverses esglésies italianes, entre les quals hi ha Sant Marc de Venècia 1901-03 i Sant Lluís dels Francesos, a Roma El 1908 entrà al Conservatori de Milà com a professor de teoria, cant gregorià i història de la música Fou autor de nombrosos textos de teoria musical, entre els quals destaca el Metodo d’accompagnamento del canto gregoriano e per la composizione negli otto modi Torí 1920 Com a compositor es dedicà principalment a la música religiosa
Cristòfor Bas
Literatura catalana
Escriptor i poeta.
De l’orde de la Mercè, fou comanador d’Oriola i d’Orà Escriví, entre d’altres obres, Despertador espiritual 1670, Guerra contra guerra, Clamores de la razón contra los tumultos de la locuacidad 1683 i Afectos de un corazón contrito 1743
Can Bas
Caseria
Caseria del municipi de Subirats (Alt Penedès), vora la carretera de Vilafranca a Sant Sadurní d’Anoia, a l’esquerra de la riera de Lavernó.
Pren el nom de la masia homònima, documentada ja el s XVI
Can Bas
Masia
Edifici del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà).
vescomtat de Bas
Vescomtes de Bas
©
Història
Jurisdicció feudal que comprenia principalment la vall alta del Fluvià i alguns territoris veïns de la Garrotxa (Sant Esteve i Sant Privat d’en Bas, Ridaura, Puigpardines, Olot, Sant Julià de Cabrera, Falgars d’en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d’en Bas i Finestres).
Aquesta jurisdicció era el patrimoni dels antics vescomtes de Besalú a partir de Pere I 1126, després de l’extinció del comtat de Besalú 1111, aquests prengueren el títol de vescomtes de Bas Mort Pere I sense fills el 1127, el vescomtat passà a la germana del seu avi, Beatriu I, muller de Ponç de Cervera Llur fill Ponç II de Cervera succeí el seu germà Pere II, que morí sense fills el 1137 Ponç II raptà la princesa Almodis, germana de Ramon Berenguer IV, per casar-s’hi, contra la voluntat del sobirà 1147 D’aquest matrimoni en nasqueren Hug I, el qual succeí el seu pare el 1155,…