Resultats de la cerca

S'enfrontà amb Cebrià en la qüestió del costum de tornar a batejar els heretges i en la dels cristians renegats lapsi  La seva festa se celebra el 2 d’agost

De l’orde dels predicadors, fou confessor de Felip III i després inquisidor general Com a tal promulgà un edicte que obligava els moriscs a batejar-se, fet que activà llur expulsió 1609 Ha estat esmentat entre els possibles autors de la segona part apòcrifa del Quixot 1614

Els seus estudis sobre els embrions d’ocells i mamífers el portaren a distingir i a batejar amb els mots universalment acceptats d’ectoderma, mesoderma i endoderma les tres capes germinatives Untersuchungen über die Entwicklung der Wirbelthiere , 1845 Són conegudes amb el seu nom fibres de Remak les fibres nervioses sense mielina que prolonguen els ganglis simpàtics

Formà entorn seu un fort partit catòlic, amb el suport del papa Gregori I el Gran Mort Autari 590, es casà amb Agilulf , duc de Torí, que, un cop rei dels longobards, féu batejar catòlic, per influència de Teodolinda, el seu fill Adaloald 602 Mort Agilulf 615, governà el regne en nom del seu fill, fins que aquest fou emmetzinat pels arians 627

Fou partidari d’Orígenes i adversari de Novacià Se'n conserva una única carta, adreçada a Cebrià, on pren partit a favor seu en la qüestió de tornar a batejar els heretges convertits Presidí ~264 el concili d’Antioquia, i condemnà les innovacions de Pau de Samòsata referents a la Trinitat És venerat com a sant La seva festa se celebra el 28 d'octubre

De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi

Després de la conquesta de Jaume I, una gran part del barri fou destinada a moreria i fou envoltada de muralles, tot suprimint la parròquia de Sant Miquel, que esdevingué mesquita Durant la guerra de les Germanies, un avalot popular 1521 obligà els musulmans a batejar-se i a cristianitzar la mesquita, sota l’advocació de Sant Miquel de moment fou agregada a la parròquia de Sant Nicolau, però se n'independitzà el 1534