Resultats de la cerca
Es mostren 193 resultats
beneir
Religió
Concedir Déu la seva protecció, la prosperitat (sobre algú o alguna cosa).
beneir
Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts.
beneir
Religió
Dedicar una persona o una cosa al culte diví mitjançant una acció o una invocació que la sostreu a tot ús profà.
beneir
Religió
Invocar la protecció de Déu (sobre algú o alguna cosa), especialment el sacerdot amb paraules o cerimònies rituals.
ordinari | ordinària
Dret canònic
Dit del poder de jurisdicció vinculat a un ofici eclesiàstic i que hom posseeix en virtut de l’ofici rebut.
Així, hom parla del poder ordinari que té el rector per a beneir els matrimonis dels seus feligresos
juli
Folklore
Crit dels nois quan anaven a beneir la palma el diumenge de Rams.
Sant Pere Màrtir d’Agulló (Àger)
Art romànic
Aquesta església, ara esdevinguda una ermita del llogarret d’Agulló, és possible que tingui un origen molt antic, anterior a l’any 1300 Això és el que es desprèn de l’existència a l’indret de dos sarcòfags alt-medievals, bé que no hi ha cap notícia històrica que ho pugui corroborar El dia de l’aplec a l’ermita és costum de beneir rams d’olivera
salpàs
Folklore
Cristianisme
Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l’aigua…
la Creu de Maig
Festa religiosa de primavera que hom celebrava el dia de la Invenció de la Santa Creu (3 de maig).
Hom solia beneir solemnement el terme des de llocs alts des dels campanars de les esglésies, des del terrat de la catedral de Barcelona i antigament també des de les muralles de Barcelona i de Palma, Mallorca, des de pedrons o creus de terme, des de puigs, com el Toro, de Menorca a fi de protegir les collites La mainada solia alçar altarets enramats i feia capta, demanant pel veïnat “un dineret per la santa creu” amb l’import, acostumava a fer una berenada
ram
Etnografia
Cristianisme
Branqueta de llorer, d’olivera, de palma o d’algun altre arbre o arbust, la qual, un cop beneïda, és portada a la processó del diumenge de Rams.
Acabada la processó, hom sol conservar religiosament els rams fins a l’any següent El palmó, lligat als barrots dels balcons, és utilitzat com a protecció contra els mals esperits Amb la mateixa finalitat, hom en penja fulles sovint en forma de creu a les portes i finestres, sobretot en ocasió del salpàs El llorer sol ésser també guardat per condimentar i beneir l’estofat, o cremat per allunyar les tempestats La mateixa litúrgia se serveix de la cendra de palmes i llorers per al ritu del dimecres de Cendra