Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
benimerí | benimerina
Història
Individu d’una dinastia berber del grup Zenāta, anomenada també marínida,que substituí els almohades en el domini de l’Àfrica del nord (1269-1465).
Vivien de la ramaderia nòmada, i sorgiren a la vida política arran de la derrota que els inflingiren els almohades 1145 Emigrats cap al nord 1244, foren dispersats per l’imperi regnant Tanmateix, l’emir Abū Yaḥyà ibn ‘Abd al-Ḥaqq ocupà Meknès, Fes, Tâza, Rabat i Salé L’any 1269 els benimerins prengueren Marràqueix i dominaren l’imperi almohade del Magrib Granada en sollicità l’ajut, i el soldà Abū Yūsuf Ya'qūb 1258-86 vencé els castellans a Écija 1275 El 1309 els granadins tornaven a cercar l’aliança benimerina L’època de màxima esplendor fou la dels regnats d'Abū-l-Ḥasan 1331-48…
Muḥammad II de Granada
Història
Segon rei de Granada.
Malgrat l’aliança estipulada pel seu pare, Muḥammad I, amb els castellans, aquests instigaren a la revolta els Banū Ašqiliula, els quals ell, amb l’ajuda benimerina, derrotà Hàbil polític, s’alià repetidament, tant amb les corones castellana i catalanoaragonesa com amb el regne nord-africà
Muḥammad XI de Granada
Història
Darrer rei de Granada (1482-92), anomenat Boabdil a les cròniques castellanes.
Fill de Muley-Hacén i d’'Āişa, fou víctima de les intrigues que provocaren l’esfondrament de la dinastia nassarita Arran de la presa de Zahara 1481 per Muley-Hacén, es revoltà a Guadix però l’aliança que el seu pare féu amb el seu oncle, anomenat El Zagal , i el fet d’haver caigut presoner dels Reis Catòlics a Lucena l’obligaren a signar el pacte de Còrdova 1483 per tal d’obtenir l’ajuda cristiana Mort el seu pare i derrotat El Zagal a Vélez Málaga, restà com a únic senyor de Granada Perduda aquesta guerra de Granada , continuà residint-hi fins que fou desterrat a Andarax pels Reis Catòlics…
Tànger
Ciutat
Capital de la província de Tànger, Marroc, situada a l’entrada W de l’estret de Gibraltar.
Port franc del 1906 al 1956, es convertí en un gran centre comercial i financer annexada al Marroc i mancada dels seus privilegis, experimentà una recessió econòmica i el 1962 hi fou restablerta la condició de port franc És el segon port del país i exporta principalment productes agrícoles Produeix tabac, teixits, sabó, conserves de peix És unida per ferrocarril i carretera a Fes, Rabat i Meknès Antiga factoria púnica Tingi i colònia romana Tingis , capital de la Mauritània Tingitana , fou ocupada per vàndals s V i bizantins s VI i conquerida per Uqba ibn Nafī 683 i per Mūṣà ibn Nuṣayr 707…
Banū Marīn
Família berber, coneguda generalment amb el nom de dinastia benimerina
, els individus de la qual reben el nom de benimerí
.
Tunis
Ciutat
Capital de Tunísia i de la wilāya homònima.
És situada al N de l’istme rocallós que separa la sebkha Sedjoumi i el llac de Tunis Comprèn una part antiga, la medina, típicament àrab, i entre aquesta i el port hi ha la ciutat moderna, construïda sobre un pla geomètric No solament és la capital política i intellectual, sinó també el cor de la vida econòmica del país Rep una forta emigració rural, que s’installa als voltants de l’aglomeració urbana El port, construït al llac, és unit a la mar per un canal de 10 km de longitud, accessible a vaixells de menys de 6,5 m de calat, a l’extrem del qual hi ha l’avantport de la Goleta…
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…