Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bigàmia
Dret canònic
Segones noces, un cop desaparegut el primer vincle matrimonial.
L’Església antiga admeté amb dificultat aquesta bigàmia, i encara actualment hom considera que el bígam contreu una irregularitat
bigàmia
Dret canònic
Dret penal
Delicte consistent a contreure un segon o un ulterior matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior.
Per a l’Església Catòlica, l’intent de contreure matrimoni essent encara vàlid l’anterior és un delicte penat amb infàmia legal
bigàmia
Estat de qui es casa amb un vidu o una vídua.
poligàmia
Etnologia
Unió matrimonial d’un individu amb dos o més individus de l’altre sexe.
Ultra la bigàmia, el terme inclou la poliàndria i la poligínia, amb la qual hom sol confondre-la erròniament
bígam | bígama
matrimoni il·legal
Dret penal
Matrimoni en què un dels contraents, o tots dos, té subsistent legalment un matrimoni anterior.
Aquesta situació constitueix un delicte contra les relacions familiars, la característica principal del qual és que la persona ja casada anteriorment, es vol casar en un segon matrimoni coneixent l’existència de l’anterior Aquesta característica no era considerada en el delicte de bigàmia, abans de la reforma del codi penal del 1995
imprudència
Dret
Negligència o manca de precaucions que porta a actes que foren delictes si hi hagués hagut malícia en l’actor.
L’actual normativa penal ja no recull una clàusula general de punició de la imprudència, sinó que institucionalitza un sistema d’incriminació específica dels delictes imprudents Per tant, només seran punibles aquells fets culpables que estiguin expressament determinats per la llei, perquè no tots els delictes són incriminables quan es cometen amb imprudència Per exemple, el furt i la bigàmia només són punibles en la seva forma dolosa Aquest nou sistema ha representat una important modificació del significat de la imprudència professional, ja que s’han rebaixat les penes en els casos de…
Jafudà Cresques
Cartografia
Judaisme
Historiografia catalana
Cartògraf jueu, fill del cartògraf Cresques Abraham.
Seguí la professió paterna de dibuixant de miniatures, mapes i brúixoles, per la qual cosa mantingué relacions amb la Casa Reial d’Aragó Participà, amb el seu pare, en l’elaboració de l’ Atles català , i sovint tots dos són analitzats conjuntament i de manera general en els estudis sobre la cartografia mallorquina Pere el Cerimoniós i Joan I li concediren el títol de familiar reial 1380, 1381 Hom no en coneix descendència, malgrat l’autorització de bigàmia que havia obtingut el 1381 El 1391, a causa del saqueig del call de Palma, es veié obligat a convertir-se i adoptà el nom de Jaume Ribes…
,