Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
bitlla
Indústria tèxtil
Conjunt format per una peça buida de fusta tornejada, de material plàstic, o bé un tub de cartó, i el fil que hi va enrotllat, disposat dins la llançadora i que forma la trama del teixit; també és anomenada canilla.
En la bitlla, el fil es desenrotlla axialment, sense fer-la voltar Les bitlles es presenten en diferents formes, segons llur ús i la fibra emprada, generalment amb enrotllament encreuat, sigui damunt una ànima cilíndrica amb base cònica o sense, sigui damunt ànimes de formes especials, com les planes, emprades per llur menor volum, en els telers per a fibres artificials també es poden presentar en enrotllaments sense ànima, com ara el o els emprats per a les fibres gruixudes de cotó, llana, jute, cànem i lli, que resten subjectats per les parets de la llançadora i es despleguen des de la part…
bitlla
Tecnologia
Cadascun dels barrots de punta arrodonida, d’un o dos pams de llargada, que van fixats a l’interior del bombo amb l’objecte d’enganxar les pells en rodar aquest i sotmetre-les a un efecte de caiguda.
bitlla
Indústria tèxtil
Trama que hom posa a la llançadora, o l’ànima on va enrotllada.
bitlla
Bitlles catalanes
Esport
Peça de fusta o d’altres materials, tornejada, més ampla de baix que de dalt perquè es tingui dreta a terra.
canvi de bitlla
Indústria tèxtil
Mecanisme que, en el teler automàtic, produeix la substitució de la bitlla buida, o amb el fil trencat, de la llançadora per una altra de plena.
cop
Indústria tèxtil
Tipus de bobina que hom empra directament com a bitlla en l’operació de teixir.
Es diferencia d’aquesta en el fet que el fil, en començar-se la bitlla, s’enrotlla sobre un petit con de fusta i continua plegant-se sobre ell mateix Els cops poden ésser normals i gegants, i en aquest darrer cas són anomenats supercops El cop no és apte per a teler automàtic de canvi de bitlla, puix que no porta ànima rígida i es partiria en efectuar el canvi
màquina de bitlles
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació del tissatge per a enrotllar el fil de trama en les bitlles.
El fil d’alimentació, que es pot presentar en forma de bobines còniques o cilíndriques, corones de filatura, fusades que es desenrotllen en sentit axial sense voltar, o bé de madeixes, rodets o corones que es desenrotllen tangencialment voltant sobre un eix, passa, en el primer cas, per un tensor, i en el segon, per un compensador elàstic, i es dirigeix després al guiafils, que amb el seu ràpid moviment de vaivé distribueix el fil sobre la bitlla tot produint un enrotllament encreuat Aquest vaivé, de longitud més curta que la bitlla, va avançant lentament des de la base de la bitlla cap a la…
llançadora
Funcionament i parts d’un llançadora tèxil
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Peça de fusta dura, de fusta resinificada i premsada o de material sintètic, en forma de barca, amb les extremitats afusades i guarnides amb puntes de ferro, que hom empra per a teixir.
A l’interior porta una bitlla o un cop , del qual deixa escapar el fil de trama cada vegada que passa per dins la calada de l’ordit La llançadora té una broca per a subjectar la bitlla, o bé estries interiors per a subjectar el cop, i, a més, un sistema de guia del fil i un tensor En les llançadores de canvi automàtic de bitlla Northrop, aquesta és subjectada per mitjà d’una pinça, i l’enfilada és automàtica La llançadora no va unida mecànicament al teler, sinó que llisca per sobre de les taules, disparada de l’un calaix a l’altre pel mecanisme d’expulsió
torn de filar
Indústria tèxtil
Aparell emprat per a filar, o per a debanar el fil d’una madeixa, que consistia en un rodamot, muntat en un pla vertical damunt un peu, que transmetia el moviment a una noueta, muntada en un fus que, així, girava a una gran velocitat.
Hom emprava el fus per a filar, i el fil obtingut s’enrotllava en un canó, una bitlla o un rodet, enfilats en el mateix fus