Resultats de la cerca

La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça les peces són tallades automàticament Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que aquesta…

S'hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític També s’hi han localitzat algunes estructures datables del Neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga

El recinte consta d’una pista d’atletisme, un camp de futbol, una sala polivalent i un gimnàs Conserva una xemeneia d'una antiga bòbila que existia on es construí, com a exemple d'aquesta històrica indústria a la població En les installacions desenvolupen les seves activitats el Club d'Atletisme Gavà i el Club de Futbol Gavà L' estadi fou inaugurat l’1 de maig de 1995, i té una capacitat per a 2500 espectadors L’estrena coincidí amb una brillant temporada del Club de Futbol Gavà, que aconseguí l’ascens a segona divisió B per primera vegada en la seva història

 

Fundat el 1986 per un grup d’atletes aficionats, practica totes les especialitats de l’atletisme en totes les categories, i té una escola d’atletisme S’entrena a l’Estadi Municipal la Bòbila de Gavà Organitzà, entre d’altres, la Mitja Marató Gavà-Castelldefels-Gavà, el Míting Internacional d’Atletisme 1998-2007, el Trofeu Fira dels Espàrrecs, el Meetting de Veterans Ciutat de Gavà, el Cros Ciutat de Gavà o el Critèrium de Llançaments “Ciutat de Gavà”

Situat a l’antiga bòbila de Can Ginesta, està dedicat a conservar, posar en valor, promoure i dignificar la tradició del municipi de Quart com a indret històric productor de terrissa negra

Fou organitzada anualment pel Patronat Municipal d’Esports i el Club d’Atletisme Gavà a l’Estadi Municipal La Bòbila Des de l’any 1999 formà part del circuit Europe Athletisme Promotion EPA, destinat a atletes europeus que no participaven en les grans reunions del circuit de la federació internacional Entre els atletes que hi han participat hi figuren Zersenay Tadesse, Nadezhda Ostapchuk, Maria Vasco i David Chemweno

La indústria del Mosterià fou fabricada per l’home de Neandertal, des del 100000 o abans fins al 40000 aC L’extensió és bàsicament europea, bé que també n'hi ha jaciments a l’Àsia occidental i indústries contemporànies emparentades al nord de l’Àfrica Aterià Els instruments de sílex són més complexos i més diversificats que els del Paleolític inferior, la qual cosa demostra un avançament tècnic notable, amb peces com les puntes triangulars, gratadors, etc Geològicament, el Mosterià correspon al darrer interglacial i a la primera fase de la glaciació del Würm Les condicions climàtiques fredes…

Fundat l’any 2006, nasqué arran de la fusió de cinc clubs, de la qual és l’eix vertebrador el Centre d’Esports Cerdanyola, fundat el 1967 Els quatre clubs restants foren la Unió Esportiva Fontetes, el Club Esportiu Baroja, l’Escola Club de Futbol Cerdanyolense-Montflorit i el Club d’Escola de Futbol Unió Esportiva Cerdanyola Juga habitualment a preferent territorial al camp de la Bòbila Disposa de nombrosos equips de futbol base, equip femení i de veterans

La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa