Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
broncopneumònia
Patologia humana
Tipus de pneumònia en què s’afecten diversos bronquíols terminals i els alvèols pulmonars circumdants.
Pot atribuir-se a bacteris com el pneumococ, estreptococ hemolític del grup A, Klebsiella pneumoniae , estafilococ i Francisella tularensis , i també a virus, rickèttsies i fongs Hi predisposen les intervencions quirúrgiques, l’anestèsia general, les aspiracions bronquials, els allitaments perllongats de persones grans i malalties cròniques pulmonars com les bronquièctasis i l’emfisema Els símptomes principals són tos, expectoració, taquipnea, cianosi i febre elevada en els vells, però, tots ells poden ésser d’escassa intensitat encara que la malaltia pugui afectar àmplies zones dels dos…
bronquiolitis
Patologia humana
Bronquitis aguda en què també són afectats els bronquíols, els quals, en obstruir-se amb l’exsudat inflamatori, obstaculitzen el pas de l’aire cap als alvèols.
La malaltia provoca dispnea intensa, tos violenta i contínua, i sovint es complica amb broncopneumònia Les persones més afectades són els infants i els vells
grip porcina
Medicina
Varietat de grip vírica molt contagiosa.
És provocada per qualsevol virus de la família dels Orthomyxoviridae i del gènere Influenzavirus A , que es transmet habitualment entre porcs, als quals provoca catarro de les vies respiratòries, broncopneumònia, depressió, anorèxia, debilitat muscular i prostració i que en alguns casos pot infectar els humans i, més rarament, les aus La grip porcina és una zoonosi i es pot transmetre dels animals a l’home i viceversa La forma de transmissió de la grip del porc a l’humà és per contacte directe amb animals malalts que siguin portadors d’alguna de les varietats de soca viral capaç…
mixedema infantil
Patologia humana
Anormalitat física i intel·lectual de l’infant per disfuncionalisme de la glàndula tiroide.
Pot ésser congènit o adquirit El congènit, manifestat ja el primer mes de vida, és degut a una absència, possiblement total, del cos tiroide Els símptomes són cap voluminós, front estret, llavis gruixuts, llengua tumescent, boca salivosa, coll curt, cabells secs, mans i peus inflats, pell seca, circulació lenta, temperatura baixa i talla inferior a la normal nanisme L’infant aprèn a caminar molt tard, però no a parlar els seus òrgans sexuals resten infantils La mort sol sobrevenir al cap de 20 a 30 anys L' adquirit és conseqüència de lesions infeccioses tiroidals produïdes per la rosa, l’…
xarampió
Patologia humana
Malaltia infectivocontagiosa, de caràcter epidèmic estacional en la població infantil, que deixa immunitat duradora, és a dir, que només es pateix una vegada a la vida.
És causada per un mixovirus, i es caracteritza per un període d’incubació de 10 dies, un període prodròmic de 4 a 6 dies amb febre, conjuntivitis, rinitis i laringotraqueïtis, un període exantemàtic i un període de descamació Durant el període prodròmic és patognòmica la presència de les taques de Koplic taques blanquinoses punctiformes en la mucosa de la cara interna dels llavis i de les galtes L’exantema xarampionós, de 4 a 6 dies de durada, és de tipus maculopapular, no confluent, de color vermell violat s’inicia a la cara i s’estén progressivament pel tronc i les extremitats, respectant…
pneumocist
Medicina
Fong oportunista (Pneumocystis carinii) aïllat en malalts immunodeprimits que desencadena una broncopneumònia intersticial amb insuficiència respiratòria.
dispnea
Patologia humana
Sensació de dificultat de la respiració associada a un augment de l’esforç per a respirar.
Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el cos carotidi o…
La respiració
L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…