Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
bufa
Art
Sac espermàtic de be, xop d’aigua, que, posat com a funda d’un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l’oli quan encara és tendra.
És utilitzat exclusivament per a donar qualitat de finor a les carnacions de les imatges policromades aquesta manipulació és anomenada passar de bufa
bufa
Art
Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan s XIX; era constituït per un fragment de bufeta o budell de porc o de be plegat en forma de bossa i lligat, per aïllar la pasta pictòrica de l’aire.
Les bufes primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color cap al s XVIII hom incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir A causa dels inconvenients de la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàllics amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d’estany flexible, usat encara actualment
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible
buf | bufa
Música
Dit especialment del gènere operístic de caràcter lleuger o humorístic que nasqué a Itàlia, al s XVIII, contraposat al gènere seriós (òpera bufa).
buf | bufa
pet de llop
Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
föhn
L’efecte föhn
© Fototeca.cat
Meteorologia
Vent càlid i sec que bufa a sotavent d’una serralada.
En trobar un obstacle muntanyenc, els vents són obligats a ascendir pel vessant de sobrevent i es refreden progressivament, fins que assoleixen el nivell de condensació en conseqüència, formen núvols que arriben fins al cim i produeixen precipitacions, que els fan perdre la humitat En baixar pel vessant oposat són escalfats molt considerablement, i es comporten com a vents secs Sota els efectes d’un vent de tipus föhn augmenten molt la temperatura i l’evaporació, mentre que disminueix la humitat sol produir incendis i la fosa de la neu, i afecta profundament els éssers vius, sobretot les…
xaloc
Meteorologia
Vent calent que bufa des dels deserts del nord d’Àfrica sobre la Mediterrània central, a la part frontal d’una baixa pressió que s’atansa.
Sobre Àfrica el vent és sec, però en arribar a les costes europees és força humit Perjudica les collites Als Països Catalans bufa del S-E