Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador
Gai Aureli Valeri Dioclecià és proclamat emperador 284-305 Maximià és associat al poder Repartiment del poder amb la Tetrarquia el govern de l’Imperi era exercit per dos augusts i dos cèsars
Jean Aurenche
Cinematografia
Guionista cinematogràfic francès.
Escriví, entre d’altres, els guions de La symphonie pastorale Jean Delannoy, 1946, segons la novella de Gide, i de Jeux interdits René Clement, 1952 Cal destacar, a més, els que féu per a Claude Autant-Lara Le diable au corps , 1947 Le blé en herbe , 1954 En cas de Malheur , 1958, etc i Bertrand Tavernier Que la fête commence , 1975 Le juge et l’assassin , 1976, guardonats amb dos Césars i L’étoile du nord 1982 de Pierre Granier-Grisolia, rebé també un César Collaborà sovint amb Pierre Bost
Suetoni
Història
Literatura
Erudit i escriptor llatí.
Era amic i protegit de Plini el Jove, gràcies al qual obtingué de Trajà fins i tot el ius trium liberorum malgrat no tenir cap fill Llavors redactà el llibre De viris illustribus biografies d’homes de lletres llatins Fou secretari de l’emperador Adrià, però caigué en desgràcia 121 quan redactava De vita Caesarum biografies dels cèsars des de Cèsar fins a Domicià Fou estudiós incansable de costums i biografies llatins i grecs en parlà a diverses obres, avui perdudes Tingué poques pretensions estilístiques Cercà l’enfocament psicològic com Nepos i Plutarc enfront del cronològic…
Bruno Bauer
Historiografia
Cristianisme
Teòleg i historiador alemany.
Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes…
Joaquim Icart i Leonila
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Collaborà a Diario de Tarragona i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària 1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…
,
Abdellatif Kechiche
Teatre
Director i actor de cinema francès d'origen tunisià.
A sis anys anà a viure a França S’inicià en el cinema com a actor, i destacà en Les Innocents 1987, d’André Téchiné i, sobretot, en Beznessv , de Nouri Bouzid, film amb el qual obtingué el premi d’interpretació masculina del Festival de Namur 1992 Debutà com a director el 2000 amb La Faute à Voltaire , amb què obtingué el Lleó d’Or a la millor primera obra, al qual seguiren diversos títols en els quals és central la problemàtica de la immigració L’Esquive 2004, guardonat amb tres premis César el 2005, dos dels quals al millor director i la millor pellícula La Graine et le Mulet 2007, Gran…
Alain Corneau
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Estudià música i posteriorment cinema a l’IDHEC Institut des Hautes Études Cinématographiques Després del curt Le jazz est-il dans Harlem 1969, el 1974 debutà amb una sàtira política France société anonyme , influïda per Jean-Luc Godard Els seus films següents s’emmarquen en el gènere negre Police Python 357 , 1976 La menace , 1977 Série noire , 1979 Le choix des armes , 1981 Fort Saganne , 1984 Le môme , 1986 A partir de Nocturne Indien 1989, drama basat en una novella d’ Antonio Tabucchi , diversificà la seva obra i amb la biografia del músic barroc Marin Marais , Tous les matins du…
Marjane Satrapi
Disseny i arts gràfiques
Autora de còmics iraniana resident a França.
El 1983 fou enviada per la seva família a Viena per eludir les pressions del règim teocràtic instaurat per l’aiatollà Khomeyni Després de completar els estudis secundaris al Liceu Francès d’aquesta ciutat, passà uns quants anys sense domicili i tornà a l’Iran el 1990, on es casà i anà a la universitat a estudiar Comunicació Audiovisual Després de divorciar-se, el 1994 anà a França i s’establí a París, on començà a treballar com a illustradora Ha obtingut un gran èxit amb la sèrie de còmics autobiogràfics Persepolis 2000, 2001, 2002, 2003, premiats al festival del Còmic d’Angulema el 2001…
Gai Aureli Valeri Dioclecià

Bust de Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià…
tetrarquia
Història
Sistema de quatre sobirans, dos augusts i dos cèsars, implantat a l’imperi Romà per l’ordenament imperial de Dioclecià (283).
Fou adoptat com a solució contra l’anarquia que es produïa a la mort dels emperadors