Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Cízic
Mitologia
Heroi oriünd del nord de Grècia que regnà a la Propòntida sobre els dolíons, descendents de Posidó.
Intervingué en la llegenda dels Argonautes, segons la qual acollí amablement els navegants, però morí després, per equivocació, a mans d’un d’ells, Jasó En adonar-se de l’error, els Argonautes organitzaren jocs en honor de Cízic, que fou l’heroi epònim de la ciutat on havia regnat
Cízic
Història
Colònia grega de l’istme de Mísia, a les costes de la Propòntida —mar de Màrmara— fundada pels milesis el 757 aC.
Després de la inestabilitat provocada a l’Àsia Menor per les penetracions cimmèries, es produí un segon establiment milesi el 676 aC Durant la guerra del Peloponès, s’hi lliurà una batalla naval 410 aC entre els atenesos i els espartans La victòria dels primers serví per a alliberar la regió dels estrets En temps de l’imperi Romà fou capital de la província de l’Hellespont Als seus voltants, Lúcul vencé Mitridates el 74 aC
Un arxisinagogue originari de Cízic és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco
Un arxisinagogue originari de Cízic, Àsia Menor, és mencionat a la comunitat jueva de Tàrraco
Bandirma
Ciutat
Ciutat de l’il de Balikesir, Turquia, a la vora de la mar de Màrmara.
És un mercat agrícola Té estació terminal de ferrocarril i port Correspon a la ciutat grega de Cízic
Frígia
Història
Antiga regió occidental de l’Àsia Menor que constituí el rerepaís de les terres de la costa colonitzades pels grecs (Jònia, Mísia, Lídia i Cària).
Les ciutats més importants foren Cízic, Gòrdion i Icònion Perdé la independència al s VII aC, i el 133 aC passà a formar part de la província romana d’Àsia frigi
Eunomi
Cristianisme
Bisbe de Cízic, a l’Àsia Menor (360).
Fou l’exponent principal dels anomeus, després del seu mestre Aeci Fou exiliat per l’emperador Teodosi Les seves obres, la més important de les quals és l' Apologia , provocaren diversos escrits de refutació de Basili el Gran, Gregori de Nissa, etc i quasi totes foren cremades per ordre imperial
Teodor I Làscaris
Història
Emperador bizantí de Nicea (1204-22).
General de l’exèrcit bizantí i casat amb Anna, filla d’Aleix III Àngel, es distingí en la defensa de Constantinoble contra els llatins, els quals prengueren la ciutat per l’abril del 1204 Elegit ja basileu després de fugir Aleix V Ducas Murzufle, Teodor es refugià a Nicea, on reorganitzà l’imperi Bizantí imperi de Nicea , enfront de l' imperi Llatí de Constantinoble , però fou derrotat pels croats 1204 i 1205 Aliat amb els búlgars, vencé l’emperador de Trebisonda David Comnè 1205 i conquerí Cízic i Nicomèdia 1207 El 1208 rebé la corona imperial de mans del patriarca Hagué de fer…
Alcibíades
Alcibíades Còpia romana d’un bust grec
© Fototeca.cat
Història
General i polític atenenc.
Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una flota de cent…
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al s VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió timocràtica…
moneda romana
Numismàtica i sigil·lografia
Sistema monetari propi de l’antiga Roma.
A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari d’argent,…