Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
interpolació cúbica
Fotografia
Interpolació en què els valors dels nous pícsels s’obtenen traçant una corba cúbica que contingui els valors dels dos pícsels més pròxims de cada costat.
Només té en compte els valors en una sola direcció i, per tant, els valors obtinguts són menys precisos que els de la interpolació bicúbica No obstant això, el temps de procés és molt inferior
Equació cúbica (Wang Xiaotong)
Equació cúbica Wang Xiaotong
Equació cúbica (Scipione dal Ferro, Antonio Maria Fior)
Equació cúbica Scipione dal Ferro, Antonio Maria Fior
Equació cúbica (Da Coi), trigonometria, teoria planetària (Copèrnic)
Equació cúbica Da Coi, trigonometria, teoria planetària Copèrnic
Equació quàrtica (Ferrari); equació cúbica, aritmètica, problemes d’artilleria (Tartaglia); àlgebra (Cardano)
Equació quàrtica Ferrari equació cúbica, aritmètica, problemes d’artilleria Tartaglia àlgebra Cardano
bruixa d’Agnesi

bruixa d’Agnesi
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Cúbica plana generada a partir d'una circunferència, un punt P d'aquesta i la tangent en el punt diametralment oposat a P.
Cada recta traçada per P talla la circumferència en un punt C , i la tangent en un punt R La corba és el lloc dels punts d'intersecció de la perpendicular per R a la tangent amb la parellela a aquesta tangent traçada des de C
interpolació bicúbica
Fotografia
Interpolació en dues dimensions en què els valors dels nous pícsels s’obtenen per una doble interpolació cúbica.
Primer s’obtenen els valors per una interpolació cúbica horitzontal, i amb els valors obtinguts es calcula una nova interpolació vertical La interpolació bicúbica és la més indicada quan cal ampliar imatges digitals per tal d’evitar l’aparició d’artefactes no desitjats i, també, per a obtenir gradacions de color més suaus Té l’inconvenient que necessita més temps de procés
alfagen | alfàgena
Tecnologia
Dit dels elements aliants que, afegits als acers, modifiquen el diagrama d’equilibri Fe-C ampliant l’interval d’estabilitat de l’anomenada fase alfa del ferro o ferrita.
El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables de baix contingut de carboni, n'augmenta la resistència a la corrosió El crom té la mateixa estructura cristallina cúbica centrada al cos que la ferrita i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina