Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
camamilla
Flors de camamilla
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
camamilla
Capítols secs de camamilla preparats per a infusions
© Corel / Fototeca.cat
Alimentació
Farmàcia
Infusió feta amb flors de camamilla que hom usa com a antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió.
camamilla
Planta de la camamilla
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fulles molt dividides, tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, amb flors agrupades en capítols grocs de lígules blanques que tenen el receptacle cònic i buit, i són olorosos.
Viu en terres conreades, guarets, etc L’involucre i les flors principalment contenen diverses essències antemè, azulè, etc, tanins, àcid salicílic, etc Els seus capítols, secs, són emprats en infusió, que és antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió Ben concentrada, o en tintura alcohòlica, serveix per a aclarir el color dels cabells
camamilla pudent
Camamilla pudent
Javier Martín (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija glabra, de 20 a 50 cm d’alçada, fulles molt dividides i capítols agrupats en corimbe, semblant a la camamilla borda, però que desprèn una forta pudor.
camamilla borda
Camamilla borda
Udo Schmidt (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, semblant a la camamilla, de tija pubescent, de 10 a 40 cm d’alçada, amb fulles molt dividides, i capítols de botó groc i lígules blanques, solitaris sobre peduncles llargs.
És una planta pobra en essències, que creix en terres conreades i guarets
camamilla romana
Camamilla romana
Consultaplantas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija més o menys prostrada, amb fulles retallades i piloses, i flors en capítols grocs de lígules blanques, amb involucre de bràctees membranoses.
Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats
camamilla americana
Camamilla americana
Paul Venter (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de fins a 1 m d’alçada, erecta, amb fulles imparipinnades, de folíols serrats i flors grogues reunides en capítols amb involucre cilindroide, allargat i glandulós.
Desprenen una aroma forta, poc agradable, a causa de llur contingut en terpens diversos ocimè i altres essències, que en fan una planta de propietats antifúngiques, antisèptiques i insecticides
camamilla de muntanya
Camamilla de muntanya
Simonjoan (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de rizoma perenne, tija ascendent i fulles lanceolades, dentades, i flors en capítols blancs, reunides en corimbe simple.
Viu en prats i llocs humits del Pirineu Hom en feia servir el rizoma polvoritzat com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap
camamilla de Maó
Botànica
Raça d’espernallac pròpia del litoral de les Illes Balears i molt apreciada per a fer infusions a causa de la seva aroma especial.
espernallac
Espernallac
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, tomentosa, d’olor forta, amb fulles linears pinnatífides i amb capítols solitaris de color groc.
Té propietats estomacals semblants a les de la camamilla Creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment sobre calcària