Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
pentinella
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 6 a 20 cm d’alt, de color gris o falb, de capell al principi campanulat i després aplanat, i de cama llarga, proveïda únicament de volva.
Es fa sobretot en boscs caducifolis És comestible, però és poc apreciat a causa del seu escarransiment
candelilla
Química
Cera de color bru, translúcida, obtinguda de la fulla i la tija de les plantes dites candelilla
, principalment de l’espècie Euphorbia antisyphilitica
.
Hom l’empra especialment en productes destinats a polir pells i mobles, per a fer candeles i com a enduridor d’altres ceres
carnauba
Botànica
Química
Cera vegetal obtinguda per exsudació de les fulles de carandaí ( Copernicia cerifera
).
És emprada en cosmètica, en la fabricació de llustre, de candeles i vernissos, com a impermeabilitzant i abrillantador de sòls, etc També és anomenada cera del Brasil
palmitat de cetil
Química
Èster hexadecílic de l’àcid palmític, principal constituent de l’esperma de balena purificada, d’on és extret.
Substància blanca d’aspecte de cera, és base de molts ungüents, cerats i emulsions hom l’empra en la manufactura de candeles i sabons i altres preparats farmacèutics i cosmètics És anomenat també cetina
ofrena
Representació pictòrica d’una ofrena religiosa egípcia
© Corel Professional Photos
Cristianisme
Almoina en espècie o en metàl·lic que, atesa la poca freqüència de la comunió dels fidels a l’edat mitjana, substituïa l’ofrena de la matèria eucarística.
La reforma del concili II del Vaticà ha fet desaparèixer reminiscències de l’antic ritu l'oblada, el pa o les coques que, un cop beneïts, hom repartia entre els fidels, candeles a la missa de difunts i, finalment, l’estipendi de la missa
candelera
Cofre per a guardar-hi candeles.
candeler de seu
Història
Menestral que fabricava candeles de seu.
Les primeres ordinacions conegudes són les del 1372 Els candelers de seu adquirien la primera matèria en els escorxadors municipals, on gaudien de prioritat de compra i d’un sistema de repartiment entre els mestres que esdevingué inútil quan el producte passà a les mans de companyies arrendatàries A la majoria de les ciutats hi havia un sol gremi de candelers, el qual decaigué notablement al segle XVIII a causa de l’activa competència no corporativa
candela
Oficis manuals
Cilindre afuat de qualsevol matèria cèria, de vegades tenyida de colors, que envolta una metxa de cotó lleugerament torçada i que fa una flama lluminosa quan hom l’encén.
La seva forma prové del sistema de fabricació, consistent a submergir repetidament el ble en la cera fosa fins que adquireix el gruix o el pes desitjat La seva mida és determinada per una xifra que indica el nombre de candeles iguals que calen per a arribar a una unça de pes
pa d’ànimes
Alimentació
Pa ofert per als difunts el dia de l’enterrament i en l’oblada feta durant el dol a l’ofertori de la missa matinal.
Hom solia dur-lo dintre el cistellet o cantiret de vímets, juntament amb candeles i diners Era dit també pa d’absoltes El dia del cantar general d’ànimes, totes les famílies que havien tingut difunts durant l’any n'oferien, i al final el baciner el repartia entre els pobres i bacins de l’església La pràctica, general a tot el país, tenia diferents peculiaritats a cada diòcesi