Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
canonització
Cristianisme
Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic (de caràcter universal i preceptiu, amb una commemoració anual) i l’inscriu en el cànon dels sants.
En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del s IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del s X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La …
Canonització de nou religiosos salesians
Joan Pau II canonitza nou religiosos dels Germans de les Escoles Cristianes, institució més coneguda com La Salle Entre els canonitzats hi ha Jaume Hilari, nom de religió de Manuel Barbal i Cosan, que va ser condemnat a mort l’any 1937 a Tarragona, i un grup de religiosos morts l’any 1934 a Turón Astúries A la cerimònia assisteixen 3000 pelegrins catalans, entre els quals l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez i Sistachs, i el bisbe d’Urgell, Joan Martí i Alanis
venerable
Dret canònic
Títol atorgat als servents o les serventes de Déu (servent de Déu) després que la Congregació de Ritus ha reconegut —i el papa ha proclamat— l’heroïcitat de llurs virtuts.
Constitueix el primer grau del procés de canonització
beatificació
Cristianisme
Declaració solemne amb què el papa afirma que una determinada persona, morta amb fama de santedat, és digna d’ésser venerada públicament.
Constitueix el penúltim estadi del procés de canonització, i la persona beatificada rep el nom de beat
postular
Dret canònic
Pledejar un postulador (una causa de beatificació o de canonització).
Francisco de Peña
Història
Erudit i canonista.
Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva …
Vicenç Miquel de Moradell
Història
Literatura catalana
Militar
Militar i poeta.
Capità d’infanteria, residí molt temps fora de Barcelona És autor d’una Sentencia poética , en castellà, d’un certamen celebrat a Barcelona el 1618, que inclou una interessant composició seva de lloança a Barcelona Publicà també altres poemes celebrant la canonització de diversos sants
Celebració dels 400 anys de l’Escola Pia
La Seu d’Urgell acull l’acte central de celebració dels 400 anys del naixement de l’Escola Pia com a orde religiós i els 250 anys de la canonització del seu fundador, Josep de Calassanç L’acte és organitzat per l’Escola Pia de Catalunya
Joan Antoni Almela
Literatura catalana
Poeta i periodista.
Collaborà a “El Liceo Valenciano”, “El Fénix” i a revistes de Madrid S’adherí molt d’hora, bé que no intensament, al moviment de la Renaixença D’entre els seus poemes en català sobresurt el premiat el 1855 en el certamen literari dedicat al quart centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina