Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
capcineig
Electrònica i informàtica
Rotació d’una plataforma, o d’algun dels sensors instal·lats en una plataforma, entorn del seu eix transversal.
L'angle de capcineig, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb ϕ La denominació capcineig també es pot aplicar per extensió a la rotació de la imatge que capta un sensor entorn del seu eix transversal
capcineig
Acció de capcinejar.
moment de capcineig
Transports
Física
Moment M, respecte a qualsevol punt, de la resultant de les forces aerodinàmiques que actuen sobre una ala.
Hom l’expressa en funció d’un coeficient de moment , c M , tal, que M = c M p/ 2 V 2 SC C C
governall
Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
comandaments de vol
©
Transports
Conjunt dels dispositius que permeten d’accionar els governalls
d’una aeronau per tal de controlar-ne el moviment.
En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó de cua o de…
eix d’una aeronau
eixos d’una aeronau: X eix longitudinal o de balanç; Y , eix lateral o de capcineig, i Z , eix normal o de guinyada
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels tres eixos coordenats que formen un sistema ortogonal de referència, fix respecte a l’aeronau, amb origen al centre de gravetat d’aquesta, i al qual sistema hom refereix les característiques aerodinàmiques.
centre aerodinàmic
Transports
Punt en el qual es compleix que el coeficient dels moments de capcineig respecte a aquest punt és constant per a una gamma d’angles d’atac del perfil ( moment de capcineig
).
vol
vol Els tres moviments bàsics d’un avió, amb els eixos corresponents i els governalls que els determinen en cada cas
© Fototeca.cat
Transports
Moviment d’una aerodina en l’atmosfera.
El vol dels avions és possible a causa de les propietats sustentadores dels plans inclinats en moviment de translació sustentació, ala, avió i per la força propulsiva del motor, que, ultra assegurar la sustentació, venç la resistència a l’avanç que oposa l’aire al moviment de l’aparell propulsió, resistència Les principals forces que actuen en un avió en vol són, doncs, el pes , la sustentació , la resistència i l' empenyiment del motor Les evolucions d’un avió són obtingudes en crear una asimetria aerodinàmica, mitjançant els governalls comandaments de vol, governall, que són…