Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
tortera
Indústria tèxtil
Rodeta que, posada al capdavall del fus, ajuda a tòrcer el fil.
rereguarda
Militar
Tropa que marxa al capdavall d’una columna per donar-li seguretat.
S'oposa a l'avantguarda
reconeixement de procura
Dret
Verificació que ha d’efectuar un advocat, i en alguna ocasió un funcionari públic llicenciat en dret, per tal de comprovar si una escriptura de poders és jurídicament suficient per a intervenir en un procés judicial, en una subhasta o concurs per a adjudicació d’obres o serveis públics, i en algunes altres actuacions jurídiques.
Si l’advocat considera suficient el poder, signa al capdavall del document o en un imprès especial
la Granota
Hostal
Antic hostal del pla de Barcelona, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals.
Era al capdavall de l’estany de la Llacuna, i donà nom a un barri format a la fi del s XIX
el Sòl del Pont
Santuari
Santuari marià de la vila de Roda de Ter (Osona), situat al capdavall del pont.
A l’origen era una capella dita de Santa Maria del Pont 1177, que el 1332 es transformà en església parroquial de Sant Pere de Roda, després de la destrucció de l’antiga església de l’Esquerda 1314 aleshores es féu una nova capella a Santa Maria al sòl del pont , que es reedificà entre el 1719 i el 1783 El 1936 fou profanada l’església i destruïda la imatge mariana d’alabastre del s XIV, que fou restaurada el 1941
manador
Dret administratiu
Assistent del llevador, òrgan executiu unipersonal dels consells de quart d’Andorra.
Ambdós càrrecs s’exerceixen amb un rigorós torn de rotació, que segueix l’ordre de situació de les cases, de la més alta a la del capdavall de l’aglomeració Els manadors parroquials són nomenats pel consell del comú
dermàpters

Aspecte d’un dermàpter mascle en visió dorsal: 1 palp maxil·lar, 2 antena, 3 ull, 4 vèrtex, 5 pronot, 6 tegmina, 7 part coriàcia del segon parell d’ales, 8 camp marginal del segon parell d’ales, 9 camp apical del segon parell d’ales, 10 part membranosa del segon parell d’ales, 11 epiprocte, 12 cerc
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes marrons o negrosos de grandària petita o mitjana (5 cm de longitud màxima), amb el cos llarg i aplanat, ulls composts i antenes bastant llargues.
El primer parell d’ales, quitinoses i molt curtes, tapa només els primers anells de l’abdomen i les ales del segon parell, les quals són de dimensions normals, quan estan plegades sobre el tòrax Al capdavall de l’abdomen tenen dos cèrcols en forma de pinça Viuen amagats sota pedres, escorces i entre les escletxes dels murs Són actius sobretot de nit, i cerquen sempre la humitat Algunes espècies s’alimenten de vegetals En l’època de reproducció la femella excava una galeria individual, on diposita els ous en nombre de 15 o 20 i en té cura contínuament durant tota la metamorfosi L’…
Santa Maria de Mont-roig de Tastavins
Art romànic
Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…
la Falconera

Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no s’han aprofitat per manca…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina