Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
caquèxia
Patologia humana
Estat patològic que comporta una alteració profunda de l’organisme com a conseqüència del funcionament deficitari dels sistemes metabòlics en què el catabolisme predomina sobre l’anabolisme.
El pacient sofreix un amagriment important en minvar primer el greix i després la massa muscular de l’organisme La pell es torna arrugada i pàllida, el cabell cau i la força muscular és escassa hi ha graus variables d’anèmia, trastorns digestius, edemes i, fins i tot, vascites per manca de proteïnes, amenorrea i impotència sexual La caquèxia s’anomena primària quan és deguda a manca d’ingesta d’aliments, i secundària quan és provocada per certes malalties síndromes de malabsorció, trastorns endocrinològics com la caquèxia hipofisària o panhipopituïtarisme i la …
caquèctic | caquèctica
alopècia
Veterinària
Absència parcial o total de pèl, llana o plomes.
Pot aparèixer sense lesions manifestes de la pell i constitueix l' alopècia essencial , molt rara L' alopècia secundària sobrevé com a conseqüència d’algunes malalties contagioses pneumònia contagiosa del cavall, caquèxia i distomatosi dels ovins, etc
cocaïnisme
Patologia humana
Intoxicació crònica per cocaïna.
És una de les toxicomanies més deteriorants, tant sobre el psiquisme com sobre la part orgànica caquèxia , i arriba a provocar quadres semblants als del delirium tremens , bé que hi predominen les allucinacions tàctils i auditives cocaïnomania
Emil Theodor Kocher

Emil Theodor Kocher
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià suís.
Professor a la Universitat de Berna i operador eminent, fou l’iniciador de les tiroïdectomies i de nous mètodes per a tractar luxacions, hèrnies i hemorràgies internes Fisiopatòleg de primera fila, treballà també sobre alteracions endocrines i caquèxia estrumipriva És autor de Chirurgische Operationslehre ‘Tractat de cirurgia operatòria’, 1892 Premi Nobel de medicina el 1909
bestiar cabrú
Ramaderia
Bestiar integrat per cabres, bocs i cabrits.
El bestiar cabrú, poc productiu però molt resistent, és explotat en regions muntanyoses i pobres, i va lligat a una agricultura de caire extensiu És criat normalment en règim de pastura, bé que també s’adapta a l’estabulació Les malalties més freqüents que l’afecten són la febre de Malta, la caquèxia aquosa, diverses enterotoxèmies i la glossopeda
adenocarcinoma
Patologia humana
Tumor maligne de l’epiteli glandular o dels seus conductes excretors.
Apareix generalment després dels 35 anys i pot afectar qualsevol òrgan, sobretot l’estómac de l’home i la mamella de la dona El tumor es desenvolupa per infiltració i destrucció dels teixits sans veïns Quan produeix metàstasi ho fa gairebé sempre per via limfàtica A més d’un seguit de símptomes locals, provoca, en general, hemorràgies, dolors forts i sobtats i, en estat avançat, caquèxia La terapèutica és la cirurgia precoç carcinoma
malaltia d’Alzheimer
Patologia humana
Malaltia degenerativa del sistema nerviós central que representa el tipus més freqüent de demència presenil.
Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la parla d’…
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…