Resultats de la cerca

Autor d’un cançoner de sonets, en els quals, de manera realista, excellí a traduir els ideals burgesos de l’època Així, atacà la doctrina del stil nuovo i, en algun sonet a Dant, i a l’hora de cantar la seva estimada Becchina, veritable anti-Beatriu, ho féu amb un cinisme i una sensualitat que, a vegades, han fet pensar en una transposició autobiogràfica Tanmateix, la seva vida és poc coneguda, i més probablement cal cercar les fonts del gènere particular, que desenrotllà amb termes sovint desesperançats i violents, en la poesia goliàrdica i jocosa medievals

Ensenyà astrologia a Bolonya passà a Florència, on, acusat d’heretgia, fou cremat Escriví en italià el poema allegoricodidàctic Acerba , en el qual s’oposa a Dante

Establert des del 1297 a la cort angevina de Nàpols, prop de Violant d’Aragó, muller del rei Robert I, hi féu una ràpida carrera d’honors, bé que no deixà de servir també el seu rei natural, Jaume II, especialment en missions diplomàtiques davant dels comuns toscans El 1305 fou enviat a Florència al capdavant d’una companyia mercenària de cavallers catalans i aragonesos i d’almogàvers, en auxili de la lliga güelfa toscana, contra els gibellins Sostingué els priors de Florència contra la subversió interna i desbaratà la conspiració de Corso Donati, el 1308 El mateix any fou elegit capità…

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…