Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
cel·lofana
Tecnologia
Làmina de cel·lulosa pura hidratada transparent i flexible, que resisteix els esforços de tracció sense deformar-se, obtinguda per laminació de la viscosa.
És impermeable a gairebé tots el gasos i vapors, i tractant-la amb resines sintètiques o vernissos esdevé impermeable a la humitat i termosegellable, cosa que la fa especialment adequada per a embolicar productes de l’alimentació
propilenglicol
Química
Alcohol dihidroxílic saturat.
És un líquid incolor, viscós, higroscòpic, que bull a 187°C És miscible en l’aigua i gairebé en tots els solvents orgànics Hom l’obté per hidratació de l’òxid de propilè És emprat en síntesi orgànica, en la preparació de polipropilenglicol, polièsters, cellofana, solucions anticongelants, com a dissolvent, agent higroscòpic, lubrificant, humectant, emulsionant, additiu alimentari i en la manufactura de plastificants, fluids hidràulics, bactericides i en cosmètica
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
dialitzador
Química
Aparell emprat per a efectuar una diàlisi
.
Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable cellofana, pergamí i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l’altra A vegades la membrana adopta la forma d’un petit saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa
disulfur de carboni
Química
Líquid inflamable d’olor etèria; el producte comercial fa una olor desagradable a causa de la presència d’impureses sulfurades.
Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes
proteïna
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
bobina
Tecnologia
Presentació industrial del paper, la cel·lofana, etc, en forma de banda contínua, enrotllada al voltant d’una tija cilíndrica.
palla
Nom donat a diversos productes sintètics d’aspecte semblant al de la palla, especialment l’obtingut amb una mescla de cel·lofana i rami.
embotit
Alimentació
Budell, una altra part del cos (bufeta, etc) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc) farcit de carn de porc capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.
Els embotits eren fets arreu dels Països Catalans d’una manera artesana i familiar, lligada amb la tradició de la matança del porc, però actualment són fabricats sobretot industrialment i a gran escala, atès llur consum majoritari Els embotits més apreciats i coneguts són la botifarra , el botifarró , el bull , la llonganissa , el fuet , la sobrassada , el bisbe , la carn-i-xulla , etc
bossa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Saquet de paper, teixit, cel·lofana, plàstic, etc, utilitzat com a envàs de quantitats petites de diversos materials pulverulents, granulars o líquids, per a facilitar-ne la comercialització, especialment la venda al detall.