Resultats de la cerca

Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona Presidí el Sindicato Nacional del Metal 1948-51 i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya En 1969-71 fou ministre delegat de sindicats, i en 1971-73, ministre de relacions sindicals

Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les…

Cartell del Servicio Nacional de Propaganda, Barcelona, 1939 CEHC-FJMF En els primers moments de la rebellió militar del juliol del 1936, les intencions polítiques de la facció revoltada havien aparegut públicament voltades d’una certa confusió Aparentment es tractava de derrocar un govern que reputaven illegítim i poca cosa més No obstant això, l’esquema de govern que l’exèrcit d’ocupació, ja franquista, s’encarregà d’anar posant en funcionament als Països Catalans des del final del 1938 formava part d’un règim polític nou Es tractava del resultat de l’evolució política que s’havia produït a…