Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Luis Cernuda
Literatura
Poeta i crític.
A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…
Luis Cernuda publica Donde habite el olvido i Pedro Salinas, La voz a ti debida
Luis Cernuda publica Donde habite el olvido i Pedro Salinas La voz a ti debida
Miguel Hernández publica El rayo que no cesa i Luis Cernuda, La realidad y el deseo
Miguel Hernández publica El rayo que no cesa i Luis Cernuda La realidad y el deseo
cernut | cernuda
Dit de la llum o del so que hom percep amb molta suavitat, amb la intensitat molt apagada.
cernut | cernuda
Tamisat.
Eloy Sánchez Rosillo
Literatura
Poeta i assagista murcià.
És professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Múrcia i es donà a conèixer amb Maneras de estar solo 1978 premi Adonais, obra a la qual seguiren Páginas de un diario 1981, Elegías 1984, Autorretratos 1989 i La vida 2003, com a títols més importants Ha recollit el conjunt de la seva poesia a Las cosas como fueron Poesia Completa, 1974-2003 2004 Ha publicat l’estudi literari La fuerza del destino Vida y poesía de Luis Cernuda 1992
Luis Antonio de Villena
Literatura
Poeta castellà.
Llicenciat en filosofia i lletres, és autor d’una obra poètica marcada per l’entusiasme vital i un lirisme hedonista que inclou les influències de Cernuda, Kavafis i un cert dandisme decadent Sublime solarium 1971, El viaje a Bizancio 1978, Hymnica 1979, Huir del invierno 1981, premi de la Crítica, Como a lugar extraño 1990, Asuntos de delirio 1996, Celebración del libertino 1998 i Las herejías privadas 2001 Tot i que es considera sobretot un poeta, també ha escrit diferents assaigs i novelles, algunes de les quals són Chicos 1989, El burdel de Lord Byron 1995 i El charlatán…
Francisco Brines i Bañó
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciat en dret a Salamanca i en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid Lector de literatura castellana a la Universitat de Cambridge i professor de castellà a la d’Oxford, és autor dels reculls Las brasas 1960, premi Adonais 1959, Materia inexacta 1965, Palabras a la oscuridad 1966, Premio Nacional de la crítica 1967, Aún no 1971, Insistencia en Luzbel 1977, Poemas a DK 1986, El otoño de las rosas 1986, Premio Nacional de literatura 1987, El rumor del tiempo 1989, Espejo ciego 1993, La última costa 1995, premi Fastenrath 1998, Ensayo de una despedida Poesía completa 1960-1997 1997…
Paco Ibáñez
Música
Cantautor valencià d’expressió castellana.
De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis Cernuda…